La tesi titulada: "Last 70kyr of Rano Aroi (Easter Island, 27ºS) peat record: New insights for Central Pacific paleoclimatology" presenta una reconstrucció climàtica i ambiental de l’illa de Pasqua (Rapa Nui) pels darrers 70.000 anys. Per aquest propòsit es van estudiat dos testimonis de 14 i 4 metres, extrets del centre i marge de la torbera de Rano Aroi. Per determinar els canvis en el tipus de torba acumulada es van obtenir els perfils de carboni, nitrogen i sofre total (TC, TN, TS) així com els corresponents isòtops estables (delta13C, delta 15N, delta 4S). La variabilitat en el contingut de Calci, Ferro i Titani (Ca, Fe, Ti) es va obtenir amb mesures de Fluorescència de Rajos X mitjançant core-scanner. Usant espectrometria (ICP-AES) es va determinat la concentració d’elements majoritaris, minoritaris i traça de la fracció inorgànica. El conjunt d’indicadors geoquímics es va complementar amb l’estudi de macrofòssils (restes animals i vegetals com insectes o llavors) i la determinació del contingut pol•línic del registre. La integració de les dades geoquímiques i biològiques ha permès establir tres condicions hídriques (inundació, sequera, condicions de base) de la torbera que s’han anat alternant durant els darrers 70.000 anys. Durant el MIS 4 la vegetació de la conca consistia en amplis prats de Poaceae i la formació de la torba es produïa per acumulació de restes de plantes de tipus C4. L’inici del MIS 3 va estar caracteritzat per l’ocurrència d’episodis de forta precipitació. Durant aquest període, les creixents temperatures i l’elevada precipitació varen afavorir l’establiment d‘Asteraceae formant possiblement petites clapes de bosc al voltant de Rano Aroi. La vegetació de tipus C3 va colonitzar la torbera, tot produint un canvi en la isotopia de carboni present fins a dia d’avui. El final del MIS 3 va ser caracteritzat per un llarg període sec situat en algun moment entre els 39 i els 31 kyr cal BP. A l’inici del MIS 2, la làmina d’aigua de la torbera es va recuperar tot reactivant l’acumulació de torba. L’Holocè es registra com a un període relativament sec, interromput puntualment per un episodi humit als 5.8 kyr cal BP. La correlació de la historia ambiental de Rano Aroi amb altres registres del circumpacific han permès deduir canvis en la circulació oceànica i atmosfèrica del Pacífic Central. En concret, el registre de Rano Aroi indica que els episodis de màxima precipitació de l’illa correlacionen amb períodes estadials freds definits a l’Atlàntic Nord al llarg del darrer cicle glacial. Durant els estadials, la zona de convergència intertropical (ITCZ) es va desplaçar cap el sud mentre que la zona de convergència del Pacífic Sud (SPCZ) va migrar en direcció est. Aquesta reestructuració atmosfèrica va comportar una major arribada de tempestes ciclòniques a l’illa. El clima del Pacífic central també es va veure influenciat per les dinàmiques de altres latituds, com els canvis en la formació d’aigües intermèdies antàrtiques o la posició dels vents meridionals de l’oest.
Data del Ajut | 14 de març 2014 |
---|
Idioma original | Anglès |
---|
Institució adjudicatària | - Universitat de Barcelona (UB)
|
---|
Supervisor | Sergi Pla Rabes (Director/a) & Santiago Giralt (Director/a) |
---|
The last 70 kyr of Rano Aroi (Easter island, 27ºS) peat record: New insights for the Central Pacific paleoclimatology
Margalef Marrase, O. (Autor). 14 de març 2014
Tesi d’estudis: Tesi doctoral
Margalef Marrase, O. (Autor),
Pla Rabes, S. (Director/a) & Giralt, S. (Director/a),
14 de març 2014Tesi d’estudis: Tesi doctoral
Tesi d’estudis: Tesi doctoral