Els expatriats són sovint considerats com a precursors de la globalització i transnacionalització. Els individus mòbils dins la Unió Europea (UE) són contemplats com a pioners de la integració europea. Es considera que els expatriats que viuen i treballen a Brussel·les impulsen l’agenda europea, defensant el lema oficial de la UE “Units en la diversitat” fins i tot en els temps crítics de l’euroescepticisme. Però s’identifiquen els expatriats a Brussel·les com a europeus? Aquesta tesi investiga la vida dels expatriats a Brussel·les des d’una perspectiva antropològica. Investiga qui són, com viuen, si s’integren socialment a Bèlgica, fins a quin punt s’identifiquen amb Europa i la seva percepció de la UE. Els euròcrates a Brussel·les, la seva identificació amb Europa i les seves actituds envers la UE han estat subjectes a una investigació substancial. La contribució d’aquest estudi consisteix a examinar la “eurobombolla” a Brussel·les (és a dir, aquells que treballen en l’àmbit dels afers europeus a Brussel·les, tant dins com fóra de les institucions de la UE) com a comunitat migrant específica, utilitzant mètodes qualitatius des de la perspectiva “interior” d’un expatriat. Aquest investigació mostra que els expatriats s’estableixen a Brussel·les per motius laborals o acadèmics i que tenen una orientació internacional, són multilingües i que ja són proeuropeus en el moment de la seva arribada. Mitjançant un “efecte bombolla” socialitzen principalment entre ells i desenvolupen vincles i xarxes a la seva nova llar. Paral·lelament, es mantenen connectats amb la seva terra natal i amb els seus compatriotes, i mantenen (i ocasionalment fins i tot sobreestimen) parts selectives de la seva identitat nativa. Utilitzen i reprodueixen estereotips nacionals de sí mateixos i d’altres europeus. Simultàniament estan europeïtzats, desenvolupen una identificació amb Europa i creen una pertinença a un “habitus europeu”. D’aquesta manera, els expatriats tenen (com a mínim) dues capes d’identitats i lleialtats. Les tesis suggereixen que l’expatriat a Brussel·les és un políglota mòbil i cosmopolita caracteritzat per la europeïtzació i la modernitat. Els expatriats encarnen la europeïtat i formen una subcultura privilegiada: una “classe burocràtica”. El seu suport polític per a una major integració i per a obtenir un major poder a nivell supranacional és força comú, però sovint són conduïts per un individu en lloc d’un programa ideològic. Aquest “cos europeu”, on les persones s’identifiquen com a europeus, està molt estès entre els expatriats a Brussel·les, mentre que és atípic per als europeus en general. La percepció de les institucions de la UE i les seves polítiques és, no obstant, ambivalent. El Brexit i l’augment de l’euroescepticisme resulten problemàtics per a la “elit europea” a Brussel·les, degut al fet de que cada vegada és més gran la bretxa ideològica entre aquest grup privilegiat d’expatriats i els europeus corrents. Això afecta la identitat i pertinença dels expatriats a Brussel·les i crea una col·lisió entre les seves lleialtats i identitats nacionals i europees. La investigació revela així mateix que els expatriats estan creant un sentiment de pertinença a Europa i a Brussel·les, però no a Bèlgica. La sensació de pertinença a Brussel·les en contraposició a Bèlgica pot ser en part explicada per la divisió del país en diferents comunitats lingüístiques i la seva identitat nacional complexa, per la considerable magnitud de l’eurobombolla, i per la particularitat i europeïtat de la capital belga. Brussel·les, en lloc de Bèlgica, esdevé una “llar fora de la llar”, i la relació dels expatriats amb el país amfitrió és un equilibri entre integració i (auto)exclusió. Els “pioners de la integració europea” sovint no són integrats a la “capital d’Europa” i en molts casos viuen més aviat allunyats dels europeus a qui suposadament han de representar.
The ambivalent European: expatriates in Brussels.
Fredborn Larsson, J. N. (Autor). 30 de juny 2021
Tesi d’estudis: Tesi doctoral
Tesi d’estudis: Tesi doctoral