Tecnología y uso del espacio de grupos cazadores recolectores del interior del Norte Semiárido de Chile durante el Holoceno Medio: Un estudio en la localidad de Combarbalá

Resum

Aquesta tesi doctoral intenta buscar i comprendre l'organització tecnològica lítica i les formes d'ús de l'espai de les societats caçadores recol·lectores que van habitar sectors interiors del Nord Semiàrid de Xile al llarg de l'Holocè, específicament en l'Holocè Mitjà. Això es tracta mitjançant l'estudi dels jaciments ubicats a la zones rocoses a la vall de Combarbalá. L'objectiu general d'aquesta recerca va ser, caracteritzar l'organització tecnològica lítica i formes d'ús de l'espai dels grups caçadors recol·lectors que van habitar sectors interiors del Nord Semiàrid de Xile. Aquest objectiu es va abordar mitjançant l'anàlisi tecnològica i temporal d'un total de cinc jaciments arqueològics situats en Combarbalá, Xile. Un enfoc apropiat per a caracteritzar els subconjunts materials generats pels diversos esdeveniments ocupacionals va ser mitjançant l'estudi de l'organització tecnològica, en específic de les estratègies d'aprovisionament tecnològic (Kuhn, 2004). A partir de l'Holocè Mitjà s'observa que a Combarbalá va existir un augment de les senyals humanes, representades per la presència d'un nombre de jaciments sota balmes i coves, els quals abasten un ampli però discontinu període fins a la transició amb l'Holocè Tardà, des del 7. 660 al 4. 120 anys calBP. Tots els esdeveniments registren estratègies d'aprovisionament de llocs (més enllà de les seves diferències funcionals), la qual cosa evidencia ocupacions de curta durada, però recurrents. De manera adiciopnal, s'observa que durant el període de major aridesa a l'Holocè, entre el 7. 700 i 6. 200 anys cal BP, es registren ocupacions humanes en Combarbalá, on no es va identificar la presència humana en altres ecosistemes, la qual cosa suggereix la idoneïtat d'aquests ambients de pre-muntanyoses en aquest període d'estrès ambiental. En aquest sentit Combarbalá destacaria pels diversos recursos que podria oferir durant aquest moment, tant per la disponibilitat de recursos terrestres, recursos faunístics i aqüífers, i per representar una àrea d'aprovisionament de matèries primeres de bona qualitat per a la talla. Respecte a la funcionalitat, es van identificar jaciments residencials més densos (La Coipa 1 i Els Bullines) que registren més activitats. D'altra banda, s'han identificat llocs logístics, específicament de vigilància (Sostre Negre) i llocs de manufactura i aprovisionament de recursos lítics (Cova Estel). A nivell de la regió ampliada, s'ha enregistrat un ús complementari dels diversos ecosistemes (costa, sector interior i serralada), la qual cosa aniria d'acord amb variacions climàtiques. Finalment, el sector interior es constitueix com una font de recursos, la qual cosa hauria determinat la configuració de les diverses ocupacions que allí es van dur a terme. Aquests recursos corresponen a matèries primeres de bona qualitat per a la talla, útils per a manufacturar instruments bifacials, puntes de projectil per a l'activitat de caça. Així com també a l'explotació de recursos terrestres, essencialment faunístics i vegetals (sota els seus diversos usos). Això va ser recolzat tecnològicament i reforçat mitjançant l'estudi espacial dels jaciments. En aquest punt, existeix una lògica de l'ús del sector interior sota la qual es relacionarien una sèrie de campaments residencials amb altres llocs de tasca, considerant la zonificació del sector interior i els recursos que aquests oferien, sota una mobilitat logística. La recerca discuteix les implicacions d'aquests resultats per a la prehistòria de la zona i la seva relació amb recerca prèvia.

Data del Ajut	4 d’oct. 2024
Idioma original	Espanyol
Supervisor	Cesar Augusto Mendez Melgar (Director/a)