L'agricultura urbana està florint al voltant de les ciutats del món desenvolupat com a resposta a l’augment de població urbana, la creixent conscienciació ambiental entorn el sistema industrial d'aliments i la necessitat d'abordar problemàtiques socials. Aquests nous sistemes de producció local d’aliments tenen com a objectiu desenvolupar models sostenibles que restableixin les relacions entre productors i consumidors, alhora que impulsen les economies locals i redueixen el transport associat als aliments. D'altra banda, la recent crisi financera i l'expansió dels espais abandonats a les ciutats han revitalitzat els projectes d’agricultura urbana, no només a nivell d'autogestió (és a dir, de forma comunitària o privada), sinó també a nivell comercial. En particular, els nous professionals i els agricultors urbans han trobat en els terrats de la ciutat un espai buit on situar la producció d'aliments, donant lloc al desenvolupament de l'agricultura urbana en coberta. Conseqüentment, granges, hivernacles i jardins han colonitzat les cobertes dels edificis. No obstant, manca una avaluació específica de la potencial implementació i el perfil de sostenibilitat de les diferents formes d’agricultura urbana en coberta, tècniques de cultiu i cultius. En aquest context, la present tesi tracta de respondre a dues preguntes d'investigació "Quin és el potencial de l'agricultura urbana en coberta en termes qualitatius i quantitatius?" i "Quins són els impactes ambientals i els costos econòmics de les diferents formes d’agricultura urbana en coberta?". Amb aquest objectiu, es proposa un marc metodològic i s'analitzen tres casos d'estudi que són experiències pilot de diferents formes d'agricultura urbana en coberta. La producció d'aliments a les ciutats és un sistema complex que implica diversos actors socials, té múltiples escales i afecta les tres dimensions de la sostenibilitat (medi ambient, economia, societat). Per tant, una avaluació exhaustiva ha de combinar diferents disciplines per abordar aquests temes. Aquesta tesi segueix un marc interdisciplinari que inclou (a) investigació qualitativa, per aprofundir en les percepcions dels diferents actors socials relacionats amb l’agricultura urbana i l’agricultura en coberta; (b) sistemes d'informació geogràfica (SIG), per identificar i quantificar les cobertes disponibles i viables per a la implementació de l'agricultura en coberta; (c) l'anàlisi de cicle de vida (ACV), per quantificar les càrregues ambientals dels sistemes d’agricultura en coberta; i (d) l'anàlisi de costos de cicle de vida (ACCV), per quantificar els costos econòmics de l’agricultura en coberta. Aquest marc metodològic permet avaluar l’agricultura urbana en coberta des de l'escala ciutat (per exemple, perspectiva de planificació) a l'escala del sistema (per exemple, productes alimentaris). Una anàlisi de la percepció dels diversos actors socials a través d'entrevistes qualitatives va desvetllar que el desenvolupament de l'agricultura en coberta a Barcelona s'enfronta actualment a algunes limitacions, principalment a causa de la manca de suport d’alguns actors. Les principals barreres per al suport a l'agricultura urbana en coberta són la manca d'una definició comuna de l'agricultura urbana, l'origen específic de l’agricultura urbana a Barcelona i la seva morfologia urbana i la limitada acceptació social d'algunes tècniques de producció d'aliments. No obstant això, els actors socials valoren els beneficis sostenibles (és a dir, ambiental, econòmica i social) vinculada a l'agricultura urbana en coberta, en particular en el context del desenvolupament d'una economia verda local. En termes quantitatius, l'agricultura urbana en coberta mostra un gran potencial per augmentar l’actual producció local d’aliments i reduir les càrregues ambientals del flux d’aliments de la ciutat. Un conjunt de criteris múltiples és necessari per identificar els sostres tècnica i econòmicament viables per a la implementació d'hivernacles en coberta comercials (és a dir, la disponibilitat d'espai, la llum solar, la resistència i la pendent, i els requisits legals i de planificació). Els parcs comercials mostren un major potencial a curt termini (53-98%) que els parcs industrials (8%), a causa d'una arquitectura més resistent, encara que els parcs industrials són de gran interès per a un pla d’implementació d’agricultura urbana en coberta a gran escala a causa de la seva àrea extensa. La potencial aplicació d’hivernacles en coberta integrats, els quals aprofiten els fluxos residuals de l'edifici (és a dir, la calor i CO2 residuals, aigua de pluja), és una forma innovadora d'agricultura en coberta. Els beneficis d’aquests sistemes varien en les regions càlides (per exemple, el Mediterrani), on la producció passiva en hivernacle es pot realitzar, i les regions fredes (per exemple, Països Baixos), on els hivernacles requereixen calefacció. La preferència entre les regions per a l'aplicació d’hivernacles integrats es basa, per tant, en si l’objectiu és augmentar la producció d'aliments (en zones càlides, la productivitat pot augmentar) o reduir les càrregues ambientals (és a dir, en zones fredes, el consum d’energia per calefacció es pot substituir). Des d'una perspectiva de cicle de vida, l’hivernacle en coberta del rooftop greenhouse lab (RTG-Lab) (Bellaterra, Espanya), el jardí comunitari en coberta de Via Gandusio (Bolonya, Itàlia) i un jardí privat en coberta al centre de Barcelona (Espanya) són analitzats. L’agricultura urbana en coberta pot esdevenir una opció ecològica per desenvolupar l'agricultura urbana i els sistemes alimentaris locals a les ciutats. No obstant això, els resultats depenen de la forma d’agricultura en coberta, el tipus de cultiu i el sistema de cultiu. Els projectes pilot avaluats en aquesta tesis mostren unes primeres tendències, que permeten llistar recomanacions per al desenvolupament de l'agricultura en coberta. Pel que fa a la producció d'aliments en hivernacles en coberta, el propi hivernacle és el principal element en els impactes ambientals (41,0-79,5%) i els cost econòmic (64%), com en l'agricultura convencional. Tot i que un hivernacle en coberta té una majors impactes ambientals (entre 17 i 75%) que un hivernacle convencional, la producció de tomàquet en el RTG-Lab a Barcelona va resultar tenir un menor impacte ambientals que un hivernacle convencional, no només en finalitzar la producció (entre 9 i 26% menor) sinó també quan arriba al consumidor (entre 33 i 42% menor). En quant al cost econòmic, tot i que la producció de tomàquets en coberta resulta un 21% més cara, quan es considera tota la cadena de subministrament convencional, es posa de manifest la competitivitat dels hivernacles en coberta com a sistemes de producció local. Pel que fa als jardins en coberta, els consums del cultiu (és a dir, aigua, fertilitzants, energia) tenen el paper més rellevant. El jardí comunitari en coberta empra elements reutilitzats en el seu disseny (per exemple, pallets) i el reg va ser l'etapa més impactant (60-75%). En el jardí privat en coberta, la fertirrigació (entre 33 i 46%) i l'estructura del jardí (entre el 28 i el 35%) van ser els principals contribuents al impacte ambiental. La recol·lecció d'aigua de pluja per al subministrament de la demanda d'aigua dels cultius i la integració d'elements reutilitzats en les estructures de cultiu podria augmentar la sostenibilitat dels jardins en disminuir el consum de recursos del sistema. La comparació de les diferents tècniques de cultiu en el cas d’estudi comunitari va destacar la major eco-eficiència de la producció en sòl, en comparació amb les tècniques hidropòniques (és a dir, la tècnica de pel·lícula de nutrients, sistema flotant). L'avaluació dels diferents cultius va mostrar el mateix patró en els jardins en coberta comunitari i privat. Els cultius amb fruit (per exemple, el tomàquet) tenen uns impactes ambientals més baixos que els cultius de fula (per exemple, el enciam), ja que les productivitats són més altes. No obstant això, aquestes formes d'agricultura en coberta realitzen policultiu, el disseny del qual està habitualment orientat a les hortalisses de fruit, donant lloc a una densitat de plantació més baixa de la que es pot realitzar per cultius de fulla. Un disseny millorat, que dividís el jardí segons cultiu, podria millorar i equilibrar aquestes divergències entre els tipus de cultiu. Aquesta tesi contribueix a la comprensió del procés de desenvolupament d’una agricultura urbana i agricultura urbana en coberta competitiva i sostenible a les ciutats dels països desenvolupats mitjançant l’avenç d'aspectes metodològics i la generació de noves dades sobre el tema. Els mètodes i resultats amplien el coneixement i la comprensió de l'agricultura en coberta, l'agricultura urbana i la producció local d'aliments per tal de donar suport als processos de presa de decisions en el disseny i desenvolupament de futurs projectes d'agricultura en coberta. Futures investigacions haurien de centrar-se en l'avaluació de les percepcions dels actors socials a altres ciutats, focalitzant en aspectes específics com l'acceptació social; en quantificar el potencial de l'agricultura en coberta d’altres àrees urbanes i ciutats; i en avaluar més casos d’estudi i formes d’agricultura urbana en coberta des d'una perspectiva de sostenibilitat, fent especial èmfasi en la integració dels aspectes socials.
| Data del Ajut | 2024 |
|---|
| Idioma original | Anglès |
|---|
| Supervisor | Joan Rieradevall Pons (Director/a), Juan Ignacio Montero Camacho (Director/a) & Jordi Oliver-Solà (Director/a) |
|---|