Subproductes de la desinfecció de l'aigua potable i càncer de bufeta urinària

Resum

Antecedents: La cloració de l'aigua genera trihalometans (THM) i altres subproductes de la desinfecció (DBP) amb propietats carcinògenes. L'exposició a llarg termini a aquests compostos s'ha associat amb un increment del risc de càncer de bufeta, però les evidències no són concloents. <br/>Objectius: <br/>-Determinar l'exposició a THM com a indicadors del total de DBP en la població d'estudi. <br/>-Estimar el risc de càncer de bufeta per exposició a THM.<br/>Metodologia: <br/>(1) Meta-anàlisi d'estudis sobre consum individual d'aigua clorada i càncer de bufeta. Es va fer una cerca bibliogràfica i es van seleccionar estudis que avaluaven càncer de bufeta i consum individual d'aigua clorada a llarg termini, tot incloent sis estudis cas-control (6084 casos de càncer de bufeta, 10816 controls), i dos estudis cohort (121 casos) que complien els criteris d'inclusió. Es van extreure les odds ratios (OR) o els riscs relatius (RR), més els intervals de confiança al 95% (95%CI) per sexe i categoria d'exposició. Es va fer una meta-anàlisi per les diferents categories d'exposició. <br/>(2) Anàlisi de dades combinades (pooled analysis) de sis estudis cas-control de càncer de bufeta, que proporcionaven dades quantitatives sobre nivells d'exposició a THM i consum individual d'aigua. S'han inclòs dos estudis dels EEUU, i un de Canadà, França, Itàlia, i Finlàndia respectivament. Es van extreure de les bases de dades originals variables d'exposició i covariables, combinant-se tot seguint definicions comunes. L'anàlisi inclou 2806 casos i 5254 controls. Es va calcular l'exposició acumulada a THM (mg). Les OR i 95%CI es van estimar a través de regressió logística tot ajustant per estudi i factors confusors potencials.<br/>(3) Estudi multicèntric cas-control de càncer de bufeta. <br/>La població d'estudi prové de 18 hospitals participants a Astúries, Alacant, Barcelona i Tenerife. S'ha avaluat l'exposició a THM de la població d'estudi a través d'entrevistes personals a 1226 casos i 1271 controls, determinacions de THM a mostres d'aigua, i recull de dades retrospectives de THM a través de qüestionaris a empreses d'aigua i ajuntaments. Es calculen les OR i 95%CI a través de regressió logística per categories d'exposició a THM tot ajustant per àrea i factors de confusió potencials. L'anàlisi es limita als individus amb informació d'exposició &#8805;70% de la finestra d'exposició, tot excloent-se individus amb qualitat global de l'entrevista qüestionable o insatisfactòria. <br/>Resultats: <br/>(1) Haver consumit alguna vegada aigua clorada s'associa amb un increment del risc de càncer de bufeta en homes (OR combinada=1.4, 95%CI=1.1-1.9) i dones (OR combinada=1.2, 95%CI=0.7-1.8). <br/>(2) Les OR ajustades en homes exposats a >15 mg THM, comparats amb els exposats a <15 mg, era de 1.31 (95%CI=1.15-1.50). S'observa un increment monòton del risc amb l'exposició, amb una OR de 1.51 (95%CI=1.23-1.84) per exposicions >1000 mg (p trend <0.001). En les dones, l'exposició a THM no s'associa amb un increment del risc.<br/>(3) Les àrees d'estudi amb major exposició són Alacant i Barcelona amb nivells mitjans de THM al 1999 de 85.9 i 63.5 mg/l respectivament. Tenerife presenta els nivells més baixos (8.0 mg/l) i Astúries nivells intermedis-baixos (22.3 mg/l). La OR en homes per exposició mitjana a THM per ingestió >35 mg/dia en relació a 0 mg/dia era de 1.55, 95%CI=1.02-2.35. Els homes que han estat a la piscina >630 hores al llarg de la vida tenen una OR de 2.08 (95%CI=1.06-4.09) respecte els que mai havien nedat.<br/><br/>Conclusions principals: <br/>1. Algunes poblacions espanyoles estan altament exposades als subproductes de la cloració, tant en l'actualitat com en el passat<br/>2. Els resultats conjunts reforcen la hipòtesi que l'exposició a THM a llarg termini, a nivells que s'observen en molts països industrialitzats, s'associa amb un increment del risc de càncer de bufeta. <br/>3. El gènere resulta ser modificador de l'efecte, amb una major associació observada en homes.<br/>4. Trobem una associació entre assistència a piscines i risc de càncer de bufeta. Aquests resultats s'han d'interpretar amb precaució donat que és el primer estudi que avalua aquestes vies d'exposició i calen estudis confirmatius.

Data del Ajut	20 d’oct. 2003
Idioma original	Català
Supervisor	Joan O. Joan O. Grimalt (Director/a), Manolis Kogevinas (Director/a) & Ricardo Marcos Dauder (Tutor/a)