Study of epidermal growth factor receptor (EGFR) and embryo development of prepubertal goat oocytes in vitro matured with meiotic inhibitors and oocyte-secreted factors

    Tesi d’estudis: Tesi doctoral

    Resum

    La maduració in vitro dels oòcits (IVM) és un factor limitant per a la producció d'embrions in vitro (IVEP), ja que afecta negativament la capacitat dels oòcits per desenvolupar embrions. L'objectiu d'aquest estudi era analitzar el receptor del factor de creixement epidèrmic (EGFR) com a marcador de competència en oòcits de cabres prepuberals, i promoure l'expressió d'aquesta proteïna durant la IVM per millorar la competència dels oòcits per al desenvolupament embrionari. Es van utilitzar dues estratègies d'IVM: (1) atenuar la represa meiòtica espontània amb inhibidors meiòtics en un sistema d'IVM bifàsic (CAPA-IVM) i (2) promoure l'adquisició de competència mitjançant l'addició dels factors secretats per l'oòcit BMP15 i GDF9. En el primer estudi, vam quantificar l'expressió d'EGFR en oòcits de cabres i ovelles prepuberals obtinguts de fol·licles petits (<3 mm, SF) i grans (≥3 mm, LF). Es va quantificar l'EGFR en les cèl·lules del cúmul (CC) mitjançant western blotting i en els oòcits per immunofluorescència. En ambdues espècies, l'expressió d'EGFR en CC i oòcits va ser més elevada en LF que en SF. Això suggereix que l'expressió d'EGFR augmenta amb la mida del fol·licle i està relacionada amb la competència de desenvolupament dels oòcits. En el segon estudi, vam avaluar l'efecte del CAPA-IVM sobre la competència dels oòcits de cabra prepuberals obtinguts de SF i LF. En el primer experiment, els oòcits es van cultivar durant 6 hores en pre-IVM amb 200 nM de pèptid natriurètic tipus C (CNP) i 10 nM d'estradiol com a inhibidors meiòtics. Els resultats van mostrar que la taxa de vesícula germinal (GV) era més alta en els grups CNP que en el grup control (69% vs 28% en SF i 67% vs 31% en LF). En el segon experiment, els oòcits es van cultivar amb IVM convencional (c-IVM) o CAPA-IVM (pre-IVM + c-IVM) i es van avaluar l'expressió de la proteïna EGFR, les espècies reactives d'oxigen intra-oocitàries (ROS) i el desenvolupament de blastocists. En LF, l'expressió d'EGFR i els nivells de ROS intra-oocitaris van ser millors després de CAPA-IVM, però aquestes diferències no es van observar en SF. La taxa de blastocists va ser similar en SF (3,7% vs 2,6%) i LF (8,3% vs 2,5%). En resum, CAPA-IVM va millorar l'expressió d'EGFR i la capacitat antioxidant en oòcits de LF, però els oòcits de SF eren massa immadurs per beneficiar-se'n. En el tercer estudi, es va avaluar l'efecte d'afegir BMP15 i GDF9 al medi d'IVM dels oòcits de cabres prepuberals. Els complexos cúmul-oòcit (COCs) es van madurar in vitro en absència (grup control) o en presència de 100 ng/mL de BMP15, GDF9 o ambdós. Per avaluar la comunicació cúmul-oòcit, es va determinar la densitat de les projeccions transzonals (TZP) a 0 h, 6 h, 12 h i 24 h d'IVM. Després de la IVM, es van mesurar l'expressió d'EGFR, l'expansió del cúmul i l'activitat mitocondrial. Finalment, es va avaluar la producció de blastocists després de l'activació partenogenètica (PA) i la fecundació in vitro (FIV). L'addició de BMP15 va augmentar la densitat de TZP durant les primeres 6 hores i va millorar l'expressió d'EGFR, l'expansió del cúmul, l'activitat mitocondrial i la producció de blastocists després de PA (15,5% vs 6,3%) en comparació amb el control. No es van observar diferències en la producció de blastocists després de FIV. La suplementació amb GDF9, amb o sense BMP15, no va millorar cap paràmetre. En conclusió, l'addició de BMP15 al medi d'IVM, però no de GDF9 ni la CAPA-IVM, millora la maduració citoplasmàtica i la producció de blastocists en ovocits de cabres prepuberals.
    Data del Ajut8 de nov. 2024
    Idioma originalAnglès
    SupervisorM. Teresa Paramio Nieto (Director/a), Maria Dels Dolors Izquierdo Tugas (Director/a) & Ignasi Roig Navarro (Tutor/a)

    Com citar-ho

    '