Durant molts anys, l'ús farmacològic dels oligoelements com el Zn i Cu va generar efectes positius en la indústria porcina, a l'estimular el creixement i controlar les disbiosi intestinals, especialment en els garrins recent deslletats. No obstant això, la seva excreció excessiva a l'entorn ha exercit pressió sobre la nutrició animal per trobar estratègies alternatives en el subministrament d'aquests oligoelements. L'objectiu d'aquesta tesi és explorar els efectes de la reducció de les dosis de minerals traça a través de diferents fonts minerals sobre el creixement i eficiència alimentària animal, així com també en els nivells d'excreció fecal i taxes de resistència als antimicrobians, sota condicions comercials. La reducció dels nivells de suplementació de Zn i Cu a través de fonts altament disponibles pot representar una estratègia alternativa per reduir els riscos de contaminació ambiental. Per tant, en els capítols III i V, es van executar dos experiments per avaluar els efectes de reduir les dosis de Cu i Zn en el pinso de porcs deslletats i en creixement, respectivament. Els resultats van mostrar que la reducció dels nivells de Cu (15 mg / kg) durant sis setmanes perjudica el creixement dels garrins deslletats, amb al menys 1 kg de pes corporal, fins i tot en presència de l'enzim fitasa i particularment usant la font de sulfat. Mentre que la reducció de Zn (20 mg / kg) i Cu (15 mg / kg) a dosis nutricionals en dietes de porcs d'engreix, amb enzim fitasa, no afecta el rendiment ni la composició de la canal, però sí que redueix l'excreció fecal de minerals, principalment amb la font de hidroxicloruro. Estimular el consum d'hora d'aliment després de l'deslletament és de gran interès per a la indústria porcina. En el capítol IV, es van dur a terme dos experiments per estudiar la preferència dels garrins per les dosis i fonts de Cu. Quan els garrins poden triar entre dietes amb nivells nutricionals (15 mg/kg) o nivells raonablement alts de Cu (150 mg/kg), aquests prefereixen les dietes amb nivells alts, probablement per restaurar l'homeòstasi de l'Cu, i com a efecte positiu de la retroalimentació neuroendocrina de l'Cu sobre el consum de pinso. Pel que fa a les fonts de Cu, els porcs van preferir consumir dietes suplementades amb font de hidroxicloruro en lloc de sulfat, possiblement a causa del seu sabor menys amarg com a conseqüència de les seves característiques de solubilitat. La gestació de ventrades hiperprolífiques (> 30 porcs / truja / any) genera una pressió significativa sobre el rendiment de la truja i la ventrada. En el capítol VI es va avaluar l'efecte de la substitució parcial de fonts inorgàniques per formes orgàniques, així com una reducció addicional d'aquestes dosis minerals, sobre l'acompliment reproductiu de les truges i la programació fetal de les ventrades. Es va detectar per primera vegada que la suplementació materna amb una combinació de minerals orgànics i inorgànics millora l'expressió de diversos gens funcionals involucrats en immunitat (TGF-β1, HSPB1), barrera (ZO1, MUC2, CLDN15), antioxidant (GPX2, SOD2) , i funció digestiva (CCK, IGF1R), especialment en els garrins més petits de la ventrada. En conjunt, la reducció dels nivells de Zn i Cu en les dietes porcines, principalment a través de la font de hidroxicloruro, disminueix l'excreció fecal total i probablement la pressió antimicrobiana sobre els bacteris; no obstant això, el rendiment i l'estat fisiològic dels garrins deslletats es veu seriosament perjudicat. La nutrició materna amb un suplement parcial de minerals orgànics és una meritòria estratègia per compensar els desavantatges fisiològiques de les ventrades hiperprolífiques, especialment en els garrins més petits.
Strategies of trace mineral supplementation for swine development and sustainibility
Villagomez Estrada, S. D. (Autor). 27 de set. 2021
Tesi d’estudis: Tesi doctoral
Tesi d’estudis: Tesi doctoral