El control de patògens oportunistes durant el deslletament pot comprendre l’ús profilàctic d’antibiòtics en la dieta dels garrins. Alternativament, en aquesta Tesi es proposen noves formes alimentàries protegides d’àcids grassos de cadena curta (AGCC) i mitjana (AGCM) per reforçar la salut intestinal de garrins deslletats precoçment i combatre patògens intestinals. A fi d’assolir aquests objectius, es van realitzar tres estudis amb garrins per avaluar aquests additius. Al primer estudi, van avaluar-se dos noves formes de butirat i heptanoat sòdics protegits amb greix davant d’un desafiament oral amb Escherichia coli enterotoxigènica (ECET) F4. Al segon estudi, va avaluar-se una mescla de sals sòdiques d’AGCM procedents de destil·lats de coco davant de dos desafiaments orals, bé amb Salmonella Typhimurium o amb ECET F4. Al tercer estudi, van avaluar-se dos noves formes de butirat o heptanoat sòdics protegits amb les sals d’AGCM dels destil·lats de coco davant de dos desafiaments orals amb ECET F4. Es va seguir un protocol similar en tots els experiments. Breument, els garrins deslletats van ser transportats de granges comercials a les instal·lacions experimentals. Cada grup tractat va constar de 8 corrals (rèpliques), cadascun amb tres garrins. Després d’adaptar-se a dietes i instal·lacions, els animals van inocular-se oralment amb el patogen corresponent i va eutanasiar-se un animal per corral els dies 4 i 8 post-inoculació. En tots els experiments, els paràmetres mesurats inclogueren: rendiment productiu, signes clínics, excreció de patogen, perfil fermentatiu, resposta immunitària, morfologia intestinal i microbiota intestinal mitjançant la seqüenciació d’alt rendiment (SAR) del gen 16S de l’ARNr. Al primer estudi, no va detectar-se l’augment dels àcids butíric ni heptanoic al tracte posterior ni amb el butirat ni amb l’heptanoat. No obstant, a l’estómac el butirat va reduir la fermentació làctica i l’heptanoat va alterar-ne el patró fermentatiu. Ambdós additius reduïren els AGCC al còlon i incrementaren els enterobacteris i coliforms ileals sense afectar l’E. coli F4. Els additius també modificaren poblacions colòniques. El butirat va promoure Prevotella i tendí (P=0.11) a reduir la ràtio Firmicutes:Bacteroidetes, mentre l’heptanoat va augmentar Actinobacteria i alguns membres de Clostridiales i Bacteroidales. Al segon estudi, les sals d’AGCM de destil·lats de coco reduïren consistentment els recomptes de Salmonella spp. i d’enterobacteris al tracte posterior dels garrins davant de Salmonella i d’ECET F4, respectivament. Depenent del patogen, els recomptes de limfòcits intraepitelials (LIE) ileals respongueren distintament, essent menors amb l’additiu davant de Salmonella però majors davant d’ECET F4. Aquest additiu també tendí (P=0.13) a reduir la ràtio F/B amb Salmonella i a promoure Fibrobacteres, mentre amb ECET F4 va modificar l’estructura microbiana global amb increments de Dialister i també tendències (P=0.14) en la família Veillonellaceae. Al tercer estudi, el butirat protegit amb AGCM no va poder reduir la colonització d’E. coli F4 sinó augmentar els recomptes d’enterobacteris i cèl·lules caliciformes a l’ili així com també la concentració del TNF-α sèric. En quant a l’heptanoat protegit amb AGCM, va poder reduir la colonització d’E. coli F4 i d’Enterobacteriaceae (mitjançant la SAR del gen 16S), però també els AGCC al còlon i cèl·lules caliciformes a l’ili. En resum, les noves formes de butirat o heptanoat, protegits amb sals d’AGCM, combinarien parcialment els efectes observats amb els compostos individuals. El butirat protegit sumaria els efectes positius observats amb els AGCM sobre l’estructura microbiana i el potencial efecte tròfic del butirat sobre l’epiteli intestinal, cosa que ajudaria els animals a recuperar-se millor del dany causat pel patogen. L’heptanoat protegit demostraria ser eficaç en la reducció de la colonització d’ECET F4 i podria contribuir a prevenir la colibacil·losi post-deslletament. Amb aquests resultats preliminars, podrien proposar-se diferents estratègies, no obstant, caldrien més estudis per a validar-ne les hipòtesis.
Short- and medium-chain fatty acids as feed additives for the promotion of gut health in challenged weaning piglets
Lopez Colom, P. (Autor). 19 de març 2019
Tesi d’estudis: Tesi doctoral
Tesi d’estudis: Tesi doctoral