Set on competing contamination effects and parties' entry decisions in mass elections

Resum

D’acord amb les teories Duvergerianes a llarg termini només els partits polítics viables s’haurien de presentar en solitari a les eleccions, mentre que els partits no viables haurien de crear coalicions preelectorals o retirar-se de la competició. Tanmateix, arreu del món partits no viables continuen presentant candidatures, posant en qüestió les teories Duvergerianes. Partint d’aquesta paradoxa, argumento que la superposició d’arenes electorals genera oportunitats per partits viables perquè presentin candidatures en arenes on no són viables. Mitjançant entrevistes en profunditat a líders polítics del Canadà i d’Espanya mostro com la superposició d’arenes electorals converteix la decisió de presentar candidatures quan no s’és viable en l’estratègia dominant, mentre que crear coalicions o retirar-se de la competició esdevenen alternatives subòptimes. Aquesta situació porta a un excés d’oferta de partits polítics competint en comparació amb el que les teories de Duverger prediuen. Mitjançant una anàlisi comparada amb dades per 46 països analitzo els mecanismes institucionals i sociològics que expliquen variació en el nombre de partits polítics que competeixen quan no són viables.

Data del Ajut	26 d’oct. 2012
Idioma original	Anglès
Institució adjudicatària	Universitat Pompeu Fabra (UPF)
Supervisor	Ignacio Lago (Director/a)