Aquesta tesis estudia les polítiques d'autonomia escolar amb rendiment de comptes (SAWA, pel seu acrònim en anglès), com un model de reforma global, traduït i re-contextualitzat en un context sub-nacional. En concret, s'analitza la 'instrumentació', els impactes i els 'enactments' de les polítiques SAWA a Espanya, amb un enfocament particular sobre el cas de la Comunitat de Madrid. Les polítiques SAWA impulsen un model de reforma educativa a partir de la combinació de majors nivells d'autonomia escolar i descentralització, amb nous instruments d'avaluació i rendiment de comptes (RdC), amb l'objectiu de millorar l'eficàcia i eficiència dels sistemes educatius (Verger et al. , 2019; Sahlberg, 2016). Aquest model, emergeix sota els principis de la Nova Gestió Publica (NGP) durant els anys 1980 en el món Anglo-Saxó, malgrat s'ha disseminat, més recentment, en països sense una tradició administrativa gerencial. Aquest és el cas d'Espanya, on el sistema d'avaluació escolar s'ha desenvolupat de manera incipient sota una aproximació burocràtica. Tanmateix, des dels anys 2000, diverses Comunitats Autònomes han adoptat mecanismes de RdC i reformes en l'àmbit de la governança. A Madrid, les polítiques SAWA s'han implementat conjuntament amb esquemes d'elecció escolar en un sistema educatiu de quasi-mercat relativament diversificat, contribuint a consolidar un gir en la governança del sistema, d'acord amb un model post-burocràtic. Adoptant un enfocament multi-escalar, aquesta tesis estudia la 'instrumentació' de la reforma SAWA, no només per assolir un millor coneixement sobre les motivacions, racionalitats i trajectòries de la reforma, sinó també per identificar i analitzar els seus principals impactes i 'enactments'. A nivell macro, s'analitza la selecció i adopció dels instruments de RdC. A nivell meso, s'estudien els principals impactes de les polítiques SAWA sobre les dinàmiques inter-escolars en els mercats educatius locals. Per últim, a nivell micro, s'analitza la interpretació i traducció de les polítiques SAWA en les organitzacions escolars. L'estratègia metodològica segueix l'enfocament de l'estudi de cas, combinant dades, fonts i tècniques de recerca de naturalesa diversa, incloent entrevistes qualitatives amb actors polítics (n=35), anàlisis de documental de normativa educativa (n=12), entrevistes amb actors escolars (n=54) i enquestes amb docents (n=844) i directors (n=179). Els resultats mostren com els models internacionals i els discursos globals han guanyat centralitat en la difusió de les polítiques SAWA. Tanmateix, la seva traducció en contextos locals i nacionals és contingent a diversos factors de naturalesa política, administrativa i cultural. En el cas de Madrid, les reformes SAWA van ser adoptades seguint models de reforma internacionals, però no van assolir una major consolidació degut a obstacles polítics i administratius, sobretot pel que fa a la disseminació pública del resultats de les proves estandarditzades. Tot i així, les proves externes han estat redefinides i s'han mantingut conjuntament amb polítiques d'elecció escolar, generant importants pressions externes i competitives que les escoles adrecen amb diferents lògiques d'acció en un mercat educatiu verticalment segmentat. A nivell intra-escolar, aquesta tesis demostra com 'l'enactment' dels diversos components de les polítiques de RdC difereix entre centres educatius. Quan els actors escolars no creuen en l'adequació i legitimitat dels sistemes de RdC, tendeixen de desvincular les estructures formals de les pràctiques escolars reals associades a l'avaluació externa. Aquesta tesis suggereix algunes implicacions destacades en termes de recerca i implementació política. Els resultats assenyalen que quan les polítiques SAWA s'implementen en sistemes educatius verticalment diferenciats i sota regulacions de lliure elecció escolar, poden contribuir a una intensificació de la segmentació escolar, i per tant, limitar les possibilitats de millora per aquelles escoles en condicions de major vulnerabilitat, debilitant el rol cohesionador i anivellador de l'educació, i reforçant-ne les seves funcions de reproducció social.
| Data del Ajut | 4 de juny 2021 |
|---|
| Idioma original | Anglès |
|---|
| Supervisor | Antoni Verger Planells (Tutor/a) & Gerard Josep Ferrer Esteban (Director/a) |
|---|