Restrenyiment funcional en els diferents fenotips d'ancians de Catalunya. Estudi de prevalença, clínica i factors de risc, fisiopatologia i impacte en qualitat de vida

Resum

Introducció. El restrenyiment funcional (RF) és una síndrome força prevalent la població general en el nostre entorn, especialment en dones i gent gran. És destacable el seu impacte a nivell de recursos sanitaris, així com a nivell de qualitat de vida. La població anciana passa en els darrers anys de la seva vida per uns canvis físics, psíquics i socials que contribueixen habitualment a una major dependència i fragilitat. Objectiu. Conèixer la prevalença de RF segons els fenotips de fragilitat, en la població anciana, així com els factors de risc associats. Descriure els símptomes, fisiopatologia del RF i l’impacte en la qualitat de vida. Metodologia. Per dur a terme aquest estudi es van seleccionar 3 poblacions majors de 70 anys: subjectes residents en la comunitat, subjectes hospitalitzats i subjectes institucionalitzats. Es van recollir variables sociodemogràfiques, sobre comorbiditats i consum de fàrmacs, criteris de fragilitat, diagnòstic de RF segons criteris de Roma III, característiques de les femtes (escala de Bristol), així com característiques de la dieta i consum d’aigua. Es va avaluar la qualitat de vida (QV) mitjançant l’instrument EQ-5D. Es van seleccionar dos subgrups de pacients per realitzat proves funcionals per determinar la fisiopatologia en aquesta població. Resultats. La prevalença de RF en la població comunitària és del 13.5%, en la població hospitalitzada del 50% i en la població institucionalitzada del 58.6%. La prevalença de RF és superior en dones i s’incrementa amb l’edat. La prevalença de RF en pacients fràgils és superior a la dels pacients no fràgils en els tres grups poblacionals (comunitat 12.2% vs 20%, hospital 32.3% vs 67.7% i residència 33.3% vs 53.3%). Els símptomes més freqüents en els grups estudiats són les femtes dures i esforç defecatori. En quant als factors associats, apareixen MPOC (comunitat 21.8%, hospital 56.6%), el tractament amb benzodiazepines (comunitat 24%, residència 66.6%), la pèrdua de pes (comunitat 33.3%), caigudes (hospital 73.3%) i alentiment de la marxa (hospital 74.1%). En funció dels subtipus clínics els pacients ancians mostren un perfil de dificultat expulsiva. La QV dels subjectes amb de RF es mostra més afectada, especialment en aspectes emocionals. Conclusions. La prevalença del RF és elevada en la població anciana, especialment en les dones. Augmenta amb l’edat i amb la fragilitat del pacient. La QV en els subjectes amb RF es veu alterada respecte als que no presenten RF. El RF en la població anciana es caracteritza per la dificultat expulsiva, segons mostra la simptomatologia del pacient i les proves funcionals realitzades.

Data del Ajut	24 de jul. 2017
Idioma original	Català
Supervisor	Esther Cabrera Torres (Director/a), Xavier Rius Cornadó (Director/a) & Pedro Clave Civit (Director/a)