Rendimiento diagnóstico y complicaciones de la criobiopsia transbronquial en trasplantados pulmonares

Resum

El trasplantament pulmonar és la darrera opció terapèutica en algunes patologies pulmonars terminals. El rebuig és una de les complicacions més freqüents; el diagnòstic i el tractament precoç marquen l'evolució del mateix. La criobiòpsia transbronquial és una tècnica nova que sembla mostrar un major rendiment que la biòpsia transbronquial amb fòrceps que és fins ara la tècnica utilitzada de manera rutinària. Aquesta tesi aborda aspectes no investigats de la criobiòpsia que permetin determinar-ne el paper en l'algoritme diagnòstic de l'afectació pulmonar en pacients amb trasplantament pulmonar. En concret, la tesi avalua mitjançant dos estudis prospectius i un assaig clínic randomitzat: el nombre mínim de criobiòpsies transbronquials que garanteixin un rendiment diagnòstic elevat; determinar i establir les característiques radiològiques i evolució de possibles noves opacitats al TC de tòrax després de la realització de criobiòpsies transbronquials; i valorar la rendibilitat diagnòstica i seguretat de la criobiòpsia transbronquial en pacients crítics intubats en una Unitat de Cures Intensives. Al primer estudi, després de realitzar 321 criobiòpsies transbronquials consecutives en 206 pacients i amb un màxim de 6 espècimens obtinguts per procediment, es va poder establir que l'obtenció d'almenys 4 mostres augmenta la certesa diagnòstica histològica (p < 0,001) sense augmentar de manera significativa complicacions greus. Ser receptor d'un trasplantament pulmonar unilateral (odds ràtio, 0,10; interval de confiança del 95%, 0,02-0,30; P < 0,001) o tenir hipertensió arterial durant la broncoscòpia (odds ràtio, 0,31; interval de confiança del 95%, 0,12-0,86; P = 0 ,019) semblen ser factors de risc associats a l'augment del sagnat. En el segon estudi, en 22 de 51 pacients consecutius es van observar 46 opacitats noves de > 10 mm, incloses lesions en vidre esmerilat, sòlides, cavitades o una combinació d'aquestes lesions en 20 (91%) pacients al TC posterior a la criobiòpsia. Totes les opacitats en vidre esmerilat van desaparèixer a les 4 setmanes. Als 6 mesos va persistir una única opacitat cavitada. Es recomanen estudis de TC abans d'implementar la criobiòpsia transbronquial, sempre que sigui possible. Al tercer estudi (prospectiu, aleatoritzat i comparatiu); en pacients crítics ventilats mecànicament a UCI es va avaluar el rendiment diagnòstic, la qualitat histològica i la seguretat de la biòpsia pulmonar transbronquial utilitzant pinces de biòpsia, criosonda d'1,9 mm o de 2,4 mm en 89 procediments consecutius. El rendiment diagnòstic amb criosonda de 2,4 mm (100%) van ser superiors a les d'1,9 mm (p=0,02) i a les de fòrceps (p<0,01) i no es van produir esdeveniments de sagnat o altres complicacions greus.

Data del Ajut	28 de nov. 2023
Idioma original	Espanyol
Supervisor	Javier de Gracia Roldan (Director/a)