Relacions públiques i comunicació política

Resum

Les relacions públiques han estat considerades generalment com un conjunt de tècniques de comunicació al servei d'estratègies del màrqueting. Aquesta concepció instrumental ha presidit la majoria d'aproximacions al fenomen, tant des de l'àmbit professional com acadèmic. Tanmateix, les relacions públiques són una disciplina científica amb la seva corresponent dimensió estructural. Així ho ha demostrat l'abundant doctrina nord-americana, especialment a partir de les investigacions de James E. Grunig, qui va elaborar els quatre models de la pràctica de les relacions públiques que imperen a l'actualitat tant als Estats Units com a la resta de països que els han investigat. La dimensió estructural de les relacions públiques, però, ha de superar l'horitzó de la pràctica professional i situar-se en la perspectiva epistemològica de les ciències socials. Des d'aquest punt de vista, la teoria del conflicte és essencial per entendre les relacions públiques com a una disciplina que estudia els processos comunicatius que tendeixen a la prevenció de conflictes potencials o resoldre els actuals entre una organització i els seus públics. El model proposat en aquest treball es fonamenta en aquesta dimensió conflictiva i en el paper de les tècniques de negociació i mediació necessàries per assolir el consens entre les organitzacions i els públics que conformen el seu entorn. La pluridisciplinarietat de les relacions públiques és una característica essencial, ja que els conceptes de la sociologia, la psicologia i l'economia han nodrit la majoria d'intents d'elaboració teòrica de la disciplina. La segona part de la tesi se centra en la perspectiva estructural de la interdisciplinarietat entre les relacions públiques i la comunicació política. La moderna comunicació política acostuma a ser nomenada pels estudiosos com a "màrqueting polític". No obstant, seria més adequat parlar de "relacions públiques polítiques". La comunicació política actual utilitza majoritàriament les tècniques de les relacions públiques, molt més que no pas les publicitàries. La recerca portada a terme en aquesta tesi demostra, en primer lloc, la preocupació gairebé obsessiva dels actors polítics per l'organització d'actes i les relacions amb els mitjans de comunicació social, dues tècniques genuïnes de les relacions públiques. En segon lloc, estan d'acord amb les afirmacions que validen els models de les relacions públiques, els quals van ser utilitzats per les principals forces polítiques que van concórrer a les eleccions generals espanyoles de l'any 2000.

Data del Ajut	13 de des. 2001
Idioma original	No s'ha definit/desconegut
Supervisor	Manuel Parés Maicas (Director/a)