Relación entre las contracturas glenohumerales y la funcionalidad en pacientes afectos de parálisis braquial obstétrica

Resum

La paràlisi braquial obstètrica (PBO) és una patologia prevalent i amb grans repercussions funcionals en la qualitat de vida dels nens afectats. La pèrdua de la mobilitat de l'articulació glenohumeral que pateixen aquests pacients es deu a la combinació de la lesió nerviosa inicial, al desenvolupament anormal de la musculatura i a un patró de moviment restringit, compensat per l'articulació escapulotorácica en la majoria de pacients. I tot això tradueix a l'aparició de contractures articulars glenohumerales en la majoria dels pacients, tant operats com no operats, fins i tot en aquells amb recuperació motora completa. Per això, la prevenció de la contractura glenohumeral és un dels pilars fonamentals en el tractament de la PBO._x000D_ _x000D_ La majoria d'autors fa referència a l'aparició de contractures de l'espatlla en rotació interna. En canvi, molt pocs autors han estudiat les contractures glenohumerales en adducció, abducció i rotació externa. A més, no hi ha sèries publicades que avaluïn la prevalença ni que caracteritzin la deformitat de les contractures, el grau d'afectació ni la seva repercussió funcional. Un altre problema que es presenta a l'estudiar les contractures glenohumerales és el mètode de medició, obtenint-se una gran variabilitat en els resultats. A més, no existeix un mètode fàcil i reproduïble que permeti determinar la mobilitat activa i passiva de l'articulació glenohumeral independentment de l'escapulotoràcica._x000D_ _x000D_ _x000D_ _x000D_ En aquesta tesi doctoral s'ha avaluat, en una població de més de dos-cents pacients afectats de PBO, la prevalença de contractures articulars glenohumerales en adducció, abducció i rotació externa, evidenciant que són molt freqüents en la majoria dels pacients, fins i tot apareixent de forma combinada (contractures multidireccionals). Per realitzar totes les medicions del balanç articular glenohumeral s'ha descrit un nou mètode de mediciót, utilitzant l'espina escapular com a referència durant l'exploració clínica en la consulta externa. Es tracta d'un mètode fàcil, reproduïble i econòmic que permet objectivar la disfunció glenohumeral independentment de l'escapulotoràcica. Per validar la seva utilitat, s'ha realitzat un estudi de variabilitat intra i interobservador en una subpoblació de vint i cinc pacients amb PBO que ha mostrat una excel·lent fiabilitat de la tècnica de medició. A més s'ha caracteritzat cada contractura i s'ha detallat per primera vegada el valor mitjà i la desviació estàndard de la mobilitat glenohumeral per a cada tipus de contractura. Finalment, s'han realitzat estudis comparatius de cada tipus de contractura amb la funcionalitat de l'extremitat mitjançant l'escala de Mallet modificada, evidenciant que les contractures glenohumerales inferiors generen una important limitació en l'abducció activa (abduction lag) i passiva de l'espatlla; les posteriors provoquen una limitació de la rotació interna de l'espatlla i, com a conseqüència, una limitació cap a la línia mitja; mentre que les contractures superiors no provoquen una limitació funcional tant important, tot i que poden provocar un problema estètic. Totes aquestes troballes ajuden a comprendre millor les seqüeles funcionals dels pacients amb PBO i, en definitiva, a millorar el seu tractament, tant a nivell quirúrgic com rehabilitador.

Data del Ajut	30 d’oct. 2020
Idioma original	Espanyol
Supervisor	Cristina Vilaplana Massaguer (Director/a), Sergi Barrera Ochoa (Director/a), Francisco Antonio Soldado Carrera (Director/a) & Francisco Javier Mir Bullo (Tutor/a)