Reconstrucció de famílies de la parròquia de Sant Just Desvern (1509-1936). Un estudi de demografia històrica

Resum

Les línies generals de l’evolució de la demografia catalana entre 1497 (any del primer fogatge de l’època moderna) i 1936 (any de l’únic cens encarregat per la Generalitat republicana) són prou conegudes. Les aportacions de Josep Iglésies, Jordi Nadal i Pierre Vilar, principalment, han emmarcat amb força precisió aquesta evolució. El que no és tant conegut, sobretot per la manca d’estudis de reconstruccions de famílies a Catalunya, és el comportament demogràfic de la població catalana, les característiques del que es coneix com a “sistema demogràfic antic” i les característiques del que es coneix com a “sistema demogràfic modern”. El component més important del “sistema demogràfic antic” és, en paraules de Louis Henry, una fecunditat natural; és a dir, les parelles tenien el nombre de fills que la biologia de la dona admetia, amb el permís dels trencaments matrimonials prematurs. El component més important del “sistema demogràfic modern” és una fecunditat limitada, és a dir, les parelles tenen el nombre de fills que decideixen que volen tenir._x000D_ Una reconstrucció de famílies permet esbrinar en quin moment, bàsicament en quina generació (o generacions) de dones, es va fer, de manera majoritària, aquest canvi de sistema. Altres estudis demogràfics han demostrat que, en el cas de Catalunya, aquest canvi es va produir durant la segona meitat del segle XIX. Cal tenir en compte que en aquells anys no hi havia un ús sistemàtic i generalitzat dels mitjans de control de natalitat artificials, de manera que aquesta reducció del nombre de fills es va aconseguir mitjançant altres mètodes de control._x000D_ La parròquia de Sant Just Desvern és un exemple de les moltes parròquies rurals que hi havia a Catalunya entre principis de l’edat moderna fins el primer terç del segle XX. Podem distingir-ne la seva proximitat a Barcelona, de manera que entra molt clarament dins de la seva àrea d’influència més directa. Això es constata en els llibres sacramentals santjustencs, amb una notable presència de nobles i ciutadans honrats barcelonins com a propietaris de terres i cases. I ja en el primer terç del segle XX va ser la burgesia barcelonina la que es va sentir atreta per la situació i les condicions de vida de Sant Just Desvern._x000D_ Els aspectes demogràfics que hem analitzat són la natalitat, la nupcialitat, la mortalitat, la fecunditat i la mobilitat i ho hem complementat amb l’estudi de la composició de les famílies i de les llars. Tot plegat ens ha servit per afegir un exemple més al treball d’Àngels Torrents sobre la parròquia de Sant Pere de Riudebitlles de l’any 1993, amb el qual hi ha molts punts en comú, tant metodològics com cronològics._x000D_ Finalment, les conclusions ens han servit per a una exhaustiva recollida de dades procedents de multitud de treballs anteriors, tant de reconstruccions de famílies com d’estudis demogràfics de qualsevol tipus que aportessin dades demogràfiques relacionades amb les parròquies catalanes amb les quals hem elaborat una síntesi el més completa possible. A més, hem comparat la fecunditat de les dones catalanes amb la fecunditat d’altres dones de la resta de la península ibèrica i del continent europeu, en aquest cas a partir d’una recerca selectiva.

Data del Ajut	18 de març 2016
Idioma original	No s'ha definit/desconegut
Supervisor	Antoni Simon Tarres (Director/a)