Les reaccions adverses a medicaments (RAM) comporten una càrrega clínica, social i econòmica elevada com a conseqüència d’un risc potencialment mortal, interrupció d’un tractament eficaç, intervencions mèdiques addicionals, usos de serveis de salut i hospitalitzacions prolongades. A més, les RAM també són una causa important de mortalitat i en l’àmbit hospitalari són els esdeveniments de seguretat més comuns. Les RAM amb desenllaç mortal són la cinquena causa de mort hospitalària. La farmacovigilància, ja sigui realitzada per notificació espontània o per vigilància activa, juga un paper important en la detecció, notificació i valoració de les sospites de RAM. L’objectiu general d’aquesta Tesi Doctoral és descriure les característiques de les RAM amb desenllaç mortal notificades al programa de farmacovigilància hospitalari de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol (HUGTiP) que inclou tant notificacions espontànies realitzades per professionals de la salut del centre com a la vigilància activa realitzada per farmacòlegs clínics i infermeres especialitzades. Els resultats obtinguts es poden veure reflectits en dos articles científics publicats cronològicament a les revistes British Journal of Clinical Pharmacology (BJCP) i Journal of Clinical Medicine (JCM). El primer article es va centrar en descriure les característiques de les RAM amb desenllaç mortal notificades al programa de farmacovigilància hospitalària per farmacòlegs clínics i infermeres especialitzades després de fer una vigilància activa. Aquest mètode seleccionat els casos potencials de RAM amb desenllaç mortal del registre de mortalitat de l’hospital de l’any 2015. Els casos eren revisats sí el diagnòstic de mort del pacient orientava a una causa farmacològica (per exemple, insuficiència renal aguda, arrítmies cardíaques, hemorràgies, infeccions, pancreatitis o hepatitis). Els resultats van mostrar una incidència de RAM amb desenllaç mortal de tots els ingressos hospitalaris del 0,34% i una incidència de tots els casos de mort del 7%. Les RAM amb desenllaç mortal més freqüents van ser les hemorràgies cerebrals i les infeccions en pacients immunodeprimits. Els fàrmacs més freqüentment involucrats van ser els antineoplàstics, els glucocorticoides i els antitrombòtics. En un 44% dels casos hi va haver una interacció farmacològica, per tant, potencialment prevenibles. També es va identificar que els factors de risc de RAM amb desenllaç mortal van ser el sexe, l’edat i el nombre de fàrmacs. El segon article descriu les característiques de les RAM amb desenllaç mortal notificades espontàniament pels professionals de salut de l’hospital al programa de farmacovigilància. Es van seleccionar aquells casos de RAM amb desenllaç mortal notificats entre l’any 2009 i el 2018. Els resultats van mostrar que les RAM amb desenllaç mortal més freqüents van ser les hemorràgies seguides de les infeccions. Els fàrmacs més freqüentment involucrats van ser els anticoagulants i/o antitrombòtics i els antineoplàstics. En un 39,7% dels casos hi va haver una interacció farmacològica. A més, en aquesta publicació, es va fer una comparació entre els dos mètodes de farmacovigilància realitzats. Els resultats mostren que la notificació espontània va detectar més reaccions de tipus B (Bizarre) i RAM amb desenllaç mortal que van ocórrer a l’hospital (o durant l’hospitalització); el nombre de fàrmacs concomitants va ser més gran i el tipus de RAM va ser diferent. Els dos estudis posen en manifest que les RAM més freqüents són les hemorràgiques i les infeccions i els fàrmacs més freqüents són els anticoagulants, antitrombòtics i antineoplàstics; .. així com que les interaccions farmacològiques tenen un paper important. Amb els resultats del estudis es conclou que la combinació de diversos mètodes de farmacovigilància és primordial en un programa de farmacovigilància hospitalari per detectar, avaluar, entendre i dissenyar possibles estratègies per prevenir RAM amb desenllaç mortal, per millorar la seguretat dels pacients.
Reacciones adversas a medicamentos con desenlace mortal en pacientes hospitalizados: análisis descriptivo y comparación de dos métodos para la detección de casos
Arellano Andrino, A. L. (Autor). 27 d’abr. 2022
Tesi d’estudis: Tesi doctoral
Tesi d’estudis: Tesi doctoral