Ramon Vinyes i el teatre (1904-1939)

Resum

Ramon Vinyes i el teatre (1904-1939)" investiga la trajectòria d'aquest escriptor català (Berga, 1882, Barcelona, 1952), consagrat en "El sabio catalán", personatge de la novel.la Cien años de soledad de Gabriel García Márquez. L'estudi se centra en la faceta de dramaturg, amb atenció a l'etapa 1925-1939 en què destacà a Catalunya. En els primers capítols s'estudien els seus orígens dins la cultura de la Renaixença i l'entorn polític, social i ideològic de la seva ciutat de naixement. Des de 1904 en què es projectaren les seves primeres peces, s'analitza la seva producció en connexió amb les teoritzacions teatrals defensades per les darreres fornades del modernisme i el noucentisme naixent. Dins d'aquesta transició, Vinyes optà per una tragèdia inspirada en els models teatrals del modernisme -Ibsen, D'Annunzio, Hauptmann, Maeterlinck-, en visió oposada a la major part de les directrius estètiques i comercials de l'escena i la crítica de Barcelona cap a 1910.
L'estudi apunta tot seguit els condicionaments literaris que determinaren l'emigració de Vinyes a Colòmbia el 1913, on s'establí a Barranquilla des de 1914. L'autor de la tesi aprofundeix en el paper com a teòric i orientador exercit en aquell país durant la seva estada entre 1913 i 1925. Bona part de l'apartat és ocupat per l'estudi de la revista Voces de Barranquilla (1917-1920), de la qual fou el principal impulsor i que representà una de les principals plataformes de l'avantguarda a Hispanoamèrica. Hi adquireixen relleu les posicions que sobre estètica literària i art dramàtic hi adoptà Vinyes. Malgrat la distància colombiana, es trobava en ple seguiment de la cultura catalana i europea: es destaca el paper revulsiu de Voces en autors colombians contraris a tota restricció acadèmica, estètica o moral damunt del fet literari.
El nucli de la tesi, desenvolupat en els capítols 5 i 6, analitza la producció i recepció de les peces estrenades, editades o inèdites de Vinyes durant el fecund període 1926-1939, en connexió amb els seus nombrosos posicionaments crítics. Aquesta panoràmica s'insereix dins el context literari català, singularment després de l'estrena de Llegenda de boires (1926), que significà el reingrés a l'escena barcelonina amb una polèmica recepció. Hom subratlla el seguiment respecte de revulsius models foranis: l'expressionisme alemany -Bertolt Brecht- o la via lírica de Jean Giraudoux, per exemple. Les expectatives desvetllades per les seves conferències i escrits de 1928-1929, resten confirmades en obres com Viatge (1927 ), Qui no és amb mi...(1929), Peter's Bar. (1929) o Ball de titelles (1936), farsa antiburgesa que representa a parer de Lladó una de les seves vies més consolidades en el camp creatiu. Durant el període de la Segona República, la tesi incideix en les orientacions polítiques de la seva obra, amb èmfasi en el compromís de les seves posicions durant els anys de la Guerra Civil. L'avinentesa dels seus articles com a crític de rereguarda atent als posicionaments d'Erwin Piscator o l'estrena d'obres com Comiats a trenc d'alba (1938) i Fum sobre el teulat (1939), confirmen la implicació dins el moment històric, coherent amb els plantejaments antiburgesos d'anys precedents.
Lladó recalca en les conclusions el paper de Vinyes en el teatre català, a mig camí dels principis tràgics d'inicis de segle i l'expectativa de modernització que significaren les seves propostes durant els anys 20 i 30. L'estudi és coronat amb un apèndix ampli que conté significatius textos teoricocrítics redactats entre 1917 i 1939 i una vasta bibliografia que fixa i data el conjunt de la producció literària de l'autor: s'hi inclouen nombrosos escrits inèdits classificats en el Fons Ramon Vinyes de l'Arxiu Comarcal de Berga, fruit d'una donació dels hereus de l'escriptor a la qual contribuí l'autor de la tesi.

Data del Ajut	28 de nov. 2002
Idioma original	Català
Supervisor	Jordi Castellanos Vila (Director/a)