Quin és el paper del múscul transvers abdominal en el manteniment de la continència urinària?

Resum

La disfunció uroginecològica més freqüent en la dona és la incontinència urinària. La seva prevalença és molt variable i esdevé un problema creixent que afecta la qualitat de vida de les nostres pacients. En les darrers dècades, l'ecografia ha cobrat un paper significatiu en l'estudi de la incontinència urinària pel seu cost, innocuïtat, portabilitat i accessibilitat. Gràcies al seu ús s'ha millorat el coneixement anatomo-morfo-funcional del sòl pelvià canviant el paradigma diagnòstic i l'abordatge terapèutic de les nostres pacients. Els exercicis de potenciació de la musculatura del sòl pelvià amb un grau de recomanació A són el tractament d'elecció per la incontinència urinària d'esforç (IUE). Però, no totes les pacients amb incontinència urinària (IU) milloren la seva clínica malgrat millorar-ne l'Oxford. El mecanisme etiològic de la IU és multifactorial i el paper específic del múscul transvers abdominal en aquesta disfunció encara és poc conegut. Aquest és un estudi clínic que pretén, mitjançant dades epidemiològiques i ecogràfiques, intentar millorar el diagnòstic de les nostres pacients tot i aclarir quin paper pot jugar el transvers abdominal en la continència urinària. L'objectiu principal és mesurar el gruix del transvers abdominal en repòs (GTR) i en contracció màxima de la musculatura del sòl pelvià (GTC) en pacients continents i incontinents. Analitzar les diferències d'aquestes mesures i estudiar si poden ser un factor predictor independent de continència en dones premenopàusiques. Objectius secundaris: Observar si existeix sinergisme abdominoperineal en pacients incontinents. Valorar si és una tècnica reproduïble per la seva aplicabilitat clínica. Valorar si existeixen diferències respecte el tipus i severitat de la incontinència. Es va plantejar un estudi prospectiu, observacional, cec simple, en dones majors de 18 anys en edat fèrtil, prèvia signatura del consentiment informat. Criteris d'exclusió: estar embarassada, haver parit en el darrer any, patir dolor lumbar, afecció neurològica o psiquiàtrica que interferís en l'enteniment i correcta realització dels exercicis. Es varen recollir variables epidemiològiques i ecogràfiques. Les variables ecogràfiques es varen mesurar amb ecografia bidimensional en posició de decúbit supí i semi flexió dels genolls. Es va mesurar el gruix del TA en repòs (GTR) i rere 3-4 segons de màxima contracció del sòl pelvià (GTC) en el total de la mostra. Es va definir una nova variable: Rati transvers=((GTC-GTR))/(GTR ) x 100 per evitar biaixos interindividuals. Es va emprar el paquet estadístic SPSS versió 21.0 per a l'anàlisi de les dades. Es va calcular el coeficient de correlació intraclasse per avaluar la reproductibilitat de la mesura. Es va realitzar un anàlisi bivariant de les variables a estudi i posteriorment, una anàlisi multivariant per veure la influència de les mateixes en la continència o la severitat de la mateixa (ICIQ-SF). Es varen avaluar un total de 515 dones: 48,5% incontinents, 51,5% continents. En totes elles (excepte una amb Oxford=0) es va objectivar cocontracció abominoperineal. El coeficient de correlació intraclasse fou pel GTR de 0,94 i pel GTC de 0,93 (p = 0,00). No es va obtenir cap variable ecogràfica de mesura del múscul transvers de l'abdomen capaç de discriminar entre pacients premenopàusiques continents i incontinents. En funció de la severitat de la Incontinència a major puntuació de l'ICIQ-SF, menor Rati o menor contractilitat. El Rati transvers fou gairebé el doble en dones afectes d'incontinència urinària d'esforç respecte les afectes d'incontinència urinària mixta (IUM). En les pacients afectes d'IUM el Rati transvers fou menor respecte les pacients continents. Les variables ecogràfiques en la mostra analitzada es modificaren en funció del part, la pràctica d'esport, l'IMC i la puntuació de l'Oxford. No es va poder definir una fórmula matemàtica predictora de continència envers les variables ecogràfiques i epidemiològiques.

Data del Ajut	21 de juny 2024
Idioma original	Català
Supervisor	Jordi Cassadó Garriga (Director/a)