Protein Subunit Vaccine Development for COVID-19 and Syphilis

Resum

Al llarg de la història, l'espècie humana s'ha vist sacsejada per diferents malalties infeccioses. Tot i que el sistema immune és altament efectiu protegint-nos d'infeccions, a vegades falla, i emmalaltim. La medicina moderna ha utilitzat les vacunes per lluitar contra patògens, ja que són un dels major acompliments pel control i l'erradicació de les malalties infeccioses. En aquest treball, utilitzem una plataforma basada en proteïna/subunitat per desenvolupar dues vacunes, una contra SARS-CoV-2 i una altra contra Treponema pallidum subsp. pallidum._x000D_ _x000D_ SARS-CoV-2 és l'agent etiològic de la recent pandèmia de la COVID-19. Específicament, la infecció per SARS-CoV-2 comença amb la interacció entre la Spike viral i la proteïna ACE2 de la superfície de la cèl·lula. La proteïna Spike, i més específicament el seu domini RBD, és una de les principals dianes de la immunitat cel·lular i humoral. Com que les dues respostes s'han relacionat amb el millorament de la malaltia, la majoria de les vacunes actuals contra la COVID-19 estan basades en la Spike o el domini RBD. Tot i així, la Spike que s'ha utilitzat en algunes d'aquestes vacunes (S-2P) encara mostra certa inestabilitat estructural, la qual pot afectar a la seva producció i antigenicitat. Per tant, hem explorat diferents estratègies d'estabilització estructural de la Spike i hem avaluat la seva immunogenicitat i capacitat profilàctica contra la infecció pel SARS-CoV-2 en ratolins K18-hACE2 i hàmsters Siris. En resum, hem identificat un conjunt de mutacions que augmenten la producció de proteïna i milloren la capacitat protectora contra la malaltia greu en models animals, comparat amb la S-2P._x000D_ _x000D_ Treponema pallidum subsp. pallidum produeix sífilis, una malaltia venèria. Tot i que la sífilis no és una malaltia nova i es pot tractar fàcilment amb penicil·lina, el número de casos ha augmentat en les últimes dècades. Com que les mesures mèdiques actuals no han sigut capaces d'evitar la seva propagació, vacuna podria ser determinant pel seu control. Desafortunadament, la vacuna contra sífilis sembla presentar algunes dificultats. Concretament, T. pallidum es caracteritza per una baixa densitat antigènica en la seva superfície, i presenta múltiples mecanismes d'evasió immune. En aquest treball, hem hipotetitzat que una vacuna contra sífilis hauria d'incloure un ampli repertori de proteïnes de la membrana externa. Per a aquesta raó, es van seleccionar, produir, i avaluar la seva immunogenicitat en ratolins. En resum, el conjunt de proteïnes avaluades van produir anticossos específics que són capaços de bloquejar la unió de les proteïnes recombinants a les proteïnes de la matriu extracel·lular.

Data del Ajut	17 de nov. 2023
Idioma original	Anglès
Supervisor	Julian Miguel Blanco Arbues (Director/a) & Jorge Carrillo Molina (Director/a)