Progresión De La Enfermedad De Pequeño Vaso Cerebral: Factores De Riesgo, Mecanismos Implicados y Consecuencias Clínicas.

Resum

Es calcula que la malaltia de petit vas cerebral (MPVC) és la causant del 20-25% dels ictus isquèmics i de fins al 45% de les demències. El seu estudi es realitza principalment avaluant les seves conseqüències en ressonància magnètica cerebral (RMC)—les lesions de la substància blanca (LSB), els microsangrats cerebrals, els infarts llacunars i els espais perivasculars dilatats—. _x000D_ _x000D_ La MPVC es caracteritza per un llarg període encobert en que aquests marcadors radiològics s’acumulen en el parènquima cerebral. Tot i que es coneix la presentació d’aquesta malaltia, els factors de risc i mecanismes implicats en la seva evolució no són ben coneguts. Tampoc es sap si ritmes de progressió més marcats es relacionen amb pitjors evolucions clíniques. _x000D_ _x000D_ Aquesta tesis s’ha realitzat en la cohort de l’estudi ISSYS (Investigating Silent Strokes in hYpertensives, a magnetic resonance imaging Study). Aquesta cohort està formada per 976 subjectes hipertensos de 50-70 anys, sense ictus ni demència prèvies. Entre 2010-2012 se’ls va realitzar una visita clínica, una RMC, una exploració cognitiva, la monitorització ambulatòria de la pressió arterial (MAPA) i es van recollir mostres de sang i orina. Entre 2014-2016 es va tornar a visitar a 356 pacients en una visita amb les mateixes característiques de la visita basal, el que ens va permetre avaluar la progressió de la MPVC, així com el canvi de la resta de variables. _x000D_ _x000D_ D’aquesta manera, hem vist que la progressió de la MPVC és altament prevalent en població hipertensa, observant que el 26.2% i el 9.9% dels subjectes presentaven una progressió significativa en 1 i ≥2 marcadors radiològic, respectivament. Aquesta progressió hem trobat que correlaciona amb el declivi de les funcions cognitives i amb l’aparició del diagnòstic de deteriorament cognitiu lleu —observat en el 9.1% de la mostra—. No obstant, això dependrà del grau, tipus i localització de les lesions, sent la progressió de les LSB periventriculars el marcador més associat amb l’empitjorament cognitiu. Anàlogament, mitjançant estudis de supervivència en tota la cohort (n=976), hem constatat que els pacients amb infarts cerebrals silents tenen un risc triplicat de patir un event de tipus cardiovascular. _x000D_ _x000D_ Altrament, la MAPA pot ajudar a predir l’aparició de les lesions, si bé els seus valors haurien de ser combinats amb altres fonts de informació, com els biomarcadors. D’aquesta manera hem vist que els marcadors de funció renal mostren un declivi paral·lel a la progressió de la MPVC i al deteriorament cognitiu. Per mitjà d’estudis proteòmics, hem proposat diverses molècules (MET, MMP9 i ASAH-2) que correlacionen amb l’evolució de les LSB i que serà interessant seguir estudiant el seu possible ús clínic i rol en la fisiopatologia de les LSB. _x000D_ _x000D_ Finalment, hem avaluat els espais perivasculars dilatats del hipocamp, i trobat que es relacionen amb altres lesions de la MPVC i la cognició. Això podria indicar que formen part del conjunt de canvis de la MPVC i que l’avaluació de la seva progressió podria ser un interessant objectiu futur.

Data del Ajut	2 de març 2020
Idioma original	Espanyol
Supervisor	María Pilar Delgado Martínez (Director/a), I. Riba-Llena (Director/a) & Jose Rodriguez Alvarez (Tutor/a)