Proceso de toma de decisions en pacientes con artrosis de rodilla que consideran la artroplastia total

Resum

Objectius: Avaluar l'efectivitat d'una eina d'ajuda a la presa de decisions (EAPD) per a pacients amb artrosi de genoll que valoren sotmetre's a artroplàstia total de genoll i investigar les diferències entre dones i homes en el procés de presa de decisions. Mètodes: Es va realitzar un assaig controlat aleatoritzat multicèntric amb 193 pacients, assignats per fer servir la HATD o continuar amb la seva atenció habitual. Les mesures de resultat van incloure: escala de conflicte decisional (DCS), coneixement de la malaltia i els tractaments, escala de satisfacció amb el procés decisional (SDMP), preferència de tractament avaluada immediatament després de la intervenció i la intensitat d'aquesta preferència. Aquestes van ser avaluades de nou després de 6 mesos en pacients no operats, mentre que als operats se'ls va avaluar amb les escales satisfacció (SDMP) i de penediment decisional (DRS). Addicionalment, es va realitzar una anàlisi secundària per valorar les diferències de gènere en aquestes variables i es van construir models de regressió multivariada per identificar predictors diferencials segons el gènere. Resultats: L'EAPD va propiciar una millora significativa immediata en conflicte decisional (DCS: DM = -11. 65, IC95% = [-14. 93, -8. 37]), nivell de coneixement (DM = 10. 37, IC99%: [3. 15, 17. 70]) i satisfacció (SDMP: DM = 6. 77, IC99% = [1. 19, 12. 34]), així com una diferència significativa en la preferència de tractament (x2 = 8. 74, p = 0. 033), amb menys pacients indecisos al grup d'intervenció. Els pacients amb educació primària o inferior van obtenir majors beneficis en conflicte decisional (p = 0. 015 per a la interacció), però menors en coneixement (p = 0. 051). Les dones van mostrar menor coneixement (DM = -7. 68, IC95% = [-13. 9, -1. 46], p = 0. 016), van referir menys satisfacció (SDMP: DM = -6. 95, IC95% = [-11. 7, -2. 23], p = 0. 004) i van atorgar més rellevància a evitar la cirurgia (U = 2. 09, p = 0. 019). Es va observar també que una major importància atribuïda al temps necessari per experimentar alleugeriment simptomàtic podria reduir significativament la probabilitat de rebre cirurgia en dones (OR = 0. 76, p = 0. 016). Als 6 mesos, no es van observar diferències significatives entre el grup de EAPD i el control a cap variable, incloent recepció de cirurgia. Els pacients intervinguts van mostrar nivells baixos de penediment que no van estar influenciats per l'ús de l'EAPD. Conclusió: L'EAPD va demostrar ser efectiva immediatament després d'utilitzar-lo. Als 6 mesos les diferències no van ser significatives degut a la reducció del coneixement objectiu i subjectiu al grup d'intervenció, ia la millora del grup control a la resta de les variables. Els resultats apunten que la provisió d'informació i/o la promoció de la presa de decisions compartida podria ser de menor qualitat en dones o no adequar-se a les necessitats particulars, però aquests resultats necessiten confirmació en mostres majors. Estudis futurs també haurien d'analitzar quins subgrups de pacients es beneficiarien més de l'ús de l'EAPD. Implicacions per a la pràctica: És necessari un apropament sistemàtic al procés de presa de decisions basat en l'atenció centrada en el pacient i la presa de decisions compartida, que promogui la implicació del pacient i afavoreixi la reducció de variabilitat injustificada a la pràctica clínica. Les EAPD podrien ajudar a assolir aquests objectius.

Data del Ajut	14 d’abr. 2023
Idioma original	Espanyol
Supervisor	Maria Feijoo Cid (Codirector/a) & Amado Amado Javier Rivero Santana (Codirector/a)