Les conques d’avantpaís registren la història erosiva i de l’exhumació de les seves àrees font, aportant informació indispensable per desxifrar la cronologia de la deformació i el creixement orogènic. Els estudis de procedència sedimentària esdevenen una eina indispensable per desxifrar les relacions entre la tectònica-sedimentació, l’evolució de les xarxes de drenatge, i els patrons de dispersió de sediments amb una concepció paleogeogràfica completa source to sink. En aquesta tesi es presenta un estudi multimètode de la procedència dels sistemes sedimentaris de la conca de Jaca, basat en l’anàlisi de minerals pesants, l’anàlisi geocronològic d’U-Pb i termocronologic d’(U-Th)/He en zircons detrítics, i l’anàlisi i integració de dades de petrografia. Aquesta metodologia s’aplica en els dipòsits que constitueixen els últims estadis de sedimentació turbíditica (Lutecià), els sistemes deltaics que es desenvolupen durant la continentalització de de la conca, i els sistemes terrestres que representen els últims estadis de sedimentació (Priabonià-Miocè). Aquest enfoc multimètode ha revelat en la conca de Jaca oriental que, durant els últims sistemes turbidítics (canal de Rapitán), el basament metamòrfic del Paleozoic inferior de la Zona Axial septentrional aflorava localment en el Pirineu centre-occidental durant el Bartonià. Durant el Priabonià, el sistema deltaic de Belsué-Atarés era alimentat, en la seva part nord, per àrees font ubicades al nord est de la conca de Jaca, i en la part sud per àrees fot al Pirineu oriental. Posteriorment, s’individualitzen dos sistemes de drenatge axial durant la sedimentació fluvial de la Fm. Campodarbe. El primer sistema alimenta el sector més oriental de la conca de Jaca, amb l’àrea font ubicada al Pirineu central, amb forta influència de les estructures diapíriques aflorants en aquella zona. El segon sistema, s’imposa en la part més occidental i es nodreix del Pirineu oriental. Aquesta diferenciació no s’observa sinó amb l’anàlisi dels minerals pesants. Per altra banda, la sedimentació en la conca de Jaca occidental no és influenciada pels drenatges axials procedents de l’est, sinó que es nodreix de l’erosió dels massissos bascs (Pirineu occidental) i la Sierra d’Urbasa-Andía del Pirineu basc-cantàbric des de el Bartonià fins al Miocè. aquesta tesi evidencia que la integració de diferents tècniques d’anàlisi de la procedència és l’única manera de resoldre senyals ambigües en conques d’avantpaís dominades per processos de reciclatge sedimentari, i on les àrees font insuficientment diferenciades tenen l’habilitat de produir les mateixes senyals de procedència depenent del marcador considerat.
Procedència i patró de dispersió de sediments en conques d’avantpaís: Avantatges d’un enfoc multimètode i aplicació al cas de la conca sudpirinenca de Jaca.
Coll Carrillo, X. (Autor). 10 de maig 2022
Tesi d’estudis: Tesi doctoral
Tesi d’estudis: Tesi doctoral