Pollinator communities and pollination services in apple orchards: a trait-based approach

Resum

La biodiversitat està amenaçada arreu del món a conseqüència d’activitats humanes com el canvi d’usos del sòl, l’explotació de recursos o el canvi climàtic. Durant els darrers 20 anys, les aproximacions basades en trets s’han anat incorporant de manera creixent en estudis que relacionen la biodiversitat, l’estructura de les comunitats i el funcionament ecosistèmic, com a alternativa a les aproximacions taxonòmiques. La pol·linització és un servei ecosistèmic cabdal que contribueix a la reproducció sexual de més del 85% de les espècies d’angiospermes al món. A més, els pol·linitzadors proveeixen d’un servei ecosistèmic cabdal a través de la seva contribució a la producció agrícola i a la nutrició humana. Tanmateix, la diversitat de pol·linitzadors està experimentant forts declivis a Europa. La intensificació agrícola és una de les principals causes d’aquests declivis. Els trets funcionals determinen les respostes dels pol·linitzadors (individus o espècies) a les alteracions ambientals (trets resposta) i, al mateix temps, contribueixen al funcionament ecosistèmic (trets efecte). Les aproximacions basades en trets ja fa temps que s’utilitzen en plantes i, en canvi, no tant en animals vertebrats. Per molts grups d’invertebrats terrestres encara falta consens sobre quins trets cal mesurar, com, i quin poder predictiu tenen. Diversos estudis han analitzat els efectes de la intensificació agrícola sobre la composició funcional, i d’altres han analitzat el rol de la composició funcional sobre el servei de la pol·linització. Tot i això, són pocs els estudis que utilitzen un marc de trets resposta-efecte. L’objectiu d’aquesta tesi és entendre millor els mecanismes que relacionen la composició funcional amb la provisió del servei de la pol·linització en camps de pomera. Per fer-ho, vaig mesurar diferents trets de pol·linitzadors en 109 espècies de per tal d’estudiar el rol funcional individual i a nivell d’espècie. També vaig utilitzar aquests trets per estudiar com la composició funcional de pol·linitzadors responia a factors agrícoles a escala local i de paisatge i com, a la vegada, aquests trets afectaven al servei de la pol·linització a nivell de comunitat. Primer, vaig desenvolupar un mètode estandarditzat per mesurar quantitativament la pilositat, un tret important en l’ecologia de la pol·linització. El mètode proposat considera dos components de la pilositat (la llargada i la densitat dels pèls) i es va utilitzar en 109 espècies pertanyents a diferents grups de pol·linitzadors. Segon, vaig determinar quins trets dels pol·linitzadors promovien l’eficàcia pol·linitzadora i vaig explorar si pol·linitzadors amb eficàcies pol·linitzadores similars compartien també trets similars. Vaig observar que l’eficàcia pol·linitzadora no depenia d’un únic tret sinó de diversos trets morfològics i de comportament. Els trets que tenien més efecte sobre l’eficàcia pol·linitzadora van ser el comportament intrafloral, la mida corporal i la durada de les visites. Tots els pol·linitzadors eficients s’aproximaven a les flors des de dalt però, a banda d’això, no compartien necessàriament altres trets. Finalment, vaig analitzar com factors locals i de paisatge afectaven al servei de la pol·linització mitjançant canvis en la composició funcional en 110 camps de pomes de diferents zones d’Europa. El servei de la pol·linització va incrementar amb la diversitat funcional de pol·linitzadors, però només en camps de gestió poc intensiva. Així, camps poc intensius amb una alta diversitat funcional van assolir nivells de serveis de pol·linització similars als dels camps de gestió intensiva.

Data del Ajut	10 de set. 2020
Idioma original	Anglès
Supervisor	Jordi Bosch Gras (Director/a) & Anselm Rodrigo Dominguez (Director/a)