Resum
La present tesi de doctorat està dedicada a l'estudi de les dinàmiques del poblament, de l'organització de la producció i de les expressions de poder econòmic i polític que han caracteritzat la Meseta Sur i el Llevant peninsular al llarg de l'Edat del Bronze Antic i Mitjà (c. 2200-1550 cal ANE).L'objectiu és facilitar, a través d'una perspectiva macroespacial i holística, la comprensió del procés de canvi i ruptura ocorregut a la península ibèrica entre el Calcolític i l'Edat del Bronze, considerant un marc geogràfic unitari en una àrea on l'arqueologia "culturalista" havia creat fronteres basades en criteris idealistes més que en la materialitat arqueològica.
El plantejament metodològic s'inspira a la "teoria de les pràctiques i de les produccions socials", i es posa l'objectiu d'analitzar les formes històriques de la distància social, tant econòmica (dissimetria social) com sexual (diferenciació sexual).
Per assolir aquests objectius, s'han localitzat i inventariat 1440 poblats de l'Edat del Bronze en una àrea total de 117.000 km2.
La creació d'una base de dades específica, la recopilació bibliogràfica, l'accés a les cartes arqueològiques de les comunitats autònomes, les prospeccions de superfície utilitzant instrumentació GPS i dron, i finalment la creació d'un SIG han afavorit la creació d'una xarxa de connexions entre les dades geoespaials i els materials arqueològics analitzats.
El capítol 1 està dedicat a la definició dels objectius de la recerca, del marc cronològic i geogràfic examinat i de les metodologies interpretatives emprades: estructura de la base de dades, fonts bibliogràfiques i d'arxiu consultades, els problemes i les variables preses en consideració , les tècniques de prospecció emprades, i l'anàlisi geo-espacial realitzat amb el programari QGIS.
El capítol 2 aborda les dinàmiques de la formació de l'espai social, analitzant la densitat del poblament, les pautes d'assentament, la extensió i la ubicació dels poblats, les fortificacions, el desnivell interposat entre els poblats d'altura i les planes circumdants, les estructures antròpiques i l'aprovisionament hídric. Després d'aquestes anàlisis, es constata com la presència de poblats d'altura (tant fortificats com sense fortificacions) i més en general a la protecció de l'espai social mitjançant la construcció de fortificacions de pedra constitueixen una absoluta discontinuïtat amb els patrons d'assentament del Calcolític, representant un clima de tensió social creixent i una incipient jerarquització social.
El capítol 3 analitza les formes de la producció social i les contextualitza en cada pauta d'assentament: la caça i la guerra (puntes de fletxa de sílex, d'os i de coure), l'agricultura (dents de falç, sitges subterranis, sitges de maçoneria, grans contenidors ceràmics i molins per a la producció de farines), el processat de productes lactis (formatgeres), la teixidura (pesos de teler), la filatura (fusaioles), el treball de l'ivori (matèria primera, preformes i productes acabats) , i la metal·lúrgia (mineral, escòries, gresols, motlles de fosa).
El capítol 4 posa en relació les ubicacions i les formes dels espais socials amb la gestió i el control de la producció, analitzant les dinàmiques sociopolítiques que poden haver generat les expressions de poder i el clima de tensió que caracteritzaven els territoris a nord de El Argar durant l'Edat del Bronze.
| Data del Ajut | 12 de febr. 2021 |
|---|---|
| Idioma original | Espanyol |
| Supervisor | Roberto Risch (Director/a) |