En el context d'un sistema d'acollida d'asil presumptament "acollidor" a Espanya, on s'anima els sol·licitants d'asil a "integrar-se" i guanyar "autonomia" amb les subvencions estatals, aquesta investigació es proposa examinar si -i, si és així, com- els mecanismes disciplinaris que s'han atribuït a models d'acollida d'asil "poc acollidors" al Nord global es reprodueixen en un model suposadament "acollidor". Amb aquest objectiu, la tesi problematitza allò que s'entén com a "acollida" mirant com aquests objectius d'"integració" i "autonomia" es troben amb la realitat material i simbòlica de l'acollida d'asil. Així, s'interessa per l'acollida d'asil com a mecanisme de governança migratòria. El seu objectiu principal no és qüestionar els fets ni decidir si el sistema d'acollida d'asil funciona o no, sinó analitzar com funciona i problematitzar les narracions que el sustenten. Amb aquest objectiu, aquesta investigació fa una aproximació etnogràfica a la feina dels "treballadors d'acollida" com a agents estatals que treballen per fer realitat el sistema d'acollida a través de la seva tasca diària en diversos programes públics d'acollida d'asil i s'interroga sobre la seva posició dins d'aquest sistema. L'anàlisi d'un sistema d'asil aparentment "acollidor" mostra com la negligència en la governança de l'asil es pot entendre no només com una política explícita de dissuasió, sinó també com el resultat del desenvolupament històric d'una combinació de polítiques i pràctiques amb contradiccions o ambigüitats i la seva implementació potencialment fallida. Aquests han permès a l'Estat renunciar a les seves responsabilitats d'acollida sobre els sol·licitants d'asil a través d'un triple procés d'externalització en el qual l'obligació de proporcionar condicions de vida digne a les persones necessitades recau directament o indirectament en altres institucions públiques i tercers actors, especialment organitzacions sense ànim de lucre, humanitàries i benèfiques. Per als treballadors d'acollida d'asil dels programes públics, aquest procés d'externalització es converteix en una renúncia a la responsabilitat d'acollida per part de l'estat que posa sobre les seves espatlles les conseqüències dels seus fracassos mentre l'estat apareix com inabastable, malintencionat i sense resposta. Així, amb la retractació de l'estat, altres actors com els treballadors de les ONG a l'acollida d'asil esdevenen agents quasi estatals, ja que s'encarreguen de la implementació de les polítiques públiques i la distribució de fons públics. En aquest context, trobar un marge de discreció per dur a terme la intervenció social desitjada està mediat per la modelització d'etiquetes burocràtiques com a categories de mereixement.
Playing the state : The governance of migration from the Spanish asylum reception system
Rué, A. (Autor). 23 de març 2023
Tesi d’estudis: Tesi doctoral
Tesi d’estudis: Tesi doctoral