Les infeccions de pròtesi articular són complicacions serioses difícils de tractar, que poden generar seqüeles físiques irreversibles i grans costos econòmics. Staphylococcus epidermidis és un comensal important en la pell humana que ha tingut un gran impacte com a patogen oportunista en les infeccions relacionades amb cossos estranys. S’han descrit gens com a marcadors moleculars que diferencien soques infectives de S. epidermidis de les soques comensals. Fins a la data, no s’ha identificat un marcador únic per distingir les soques infectives de les soques comensals de S. epidermidis. En aquest estudi, es pretén identificar marcadors genètics relacionats amb la patogenicitat de S. epidermidis que permetin discriminar la població de soques d’infecció i comensal. Per arribar a aquest objectiu, s’han estudiat 117 soques de 3 poblacions de S. epidermidis: 50 soques de pacients amb infecció de pròtesi articular (IPA), 50 soques de la pell i fosses nasals de persones sanes (PS), i 17 soques del camp quirúrgic durant una artroplàstia primària (CQ). La població de CQ no havia estat estudiada ni comparada amb les altres poblacions. Els principals objectius van ser determinar la sensibilitat a antibiòtics i detectar els mecanismes de resistència, determinar l’estructura poblacional mitjançant camp pulsat (PFGE) i multilocus sequence typing (MLST), determinar la formació de biofilm i detectar els gens implicats o altres elements. Addicionalment, es va fer un estudi de seqüenciació massiva (WGS) en les soques ST2. L’estudi de sensibilitat antibiòtica va determinar altes taxes de resistència a la majoria dels antibiòtics testats, on les soques d’IPA van ser les més resistents, seguides de les soques CQ i PS. La tècnica de MLST va determinar en 117 soques de S. epidermidis 54 secuenciotipos (STs) diferents, i es van descriure 24 STs i 14 al·lels nous per primera vegada. El ST2 va predominar en les soques d’IPA (44%) i va ser exclusiu en aquesta població, seguit del ST640 i el ST5 (12% ambdós). Les soques PS i CQ van presentar una gran variabilitat de STs, sense cap ST predominant. La majoria de soques (68%) es van agrupar en el CC2. L’anàlisi per PFGE va determinar 6 patrons de PFGE, que van incloure de 2-5 soques i 52 patrons únics de PFGE. Es va realitzar un estudi complementari per WGS per profunditzar en les relacions epidemiològiques a través de l’enfocament per SNPs i es van determinar dos possibles esdeveniments de transmissió de pacient a pacient. No va ser possible confirmar la transmissibilitat ja que no es van trobar relacions clínic-epidemiològiques. Totes les soques van ser productores de biofilm, el que suggereix que la formació de biofilm no és un factor discriminatiu de les soques d’infecció i comensals. El contingut de gens relacionats amb la formació de biofilm va variar entre les diferents poblacions de soques. En les soques d’IPA van predominar els gens sdrF, bhp, l’operó ica i la seqüència d’inserció IS256, i en les soques comensals els gens embp i hld i l’element mòbil ACME. En conclusió, tot i la dificultat de definir les soques de S. epidermidis que causen la infecció, aquest estudi va trobar que l’evidència que les soques infeccioses i comensals no eren equivalents. No s’ha trobat un marcador únic per diferenciar les soques d’infecció de les soques comensals, però una combinació de diversos marcadors ens va permetre establir diferències entre les poblacions. Les soques d’infecció protèsica pertanyien amb més freqüència al clon patogènic ST2 i van adquirir determinants genètics que van promoure la infecció, com l’operó ica, IS256, sdrF, bhp i mecA. Per contra, les soques comensals es van caracteritzar per la presència significativa de embp, hld i ACME. Es recomana WGS per a estudis de filogènia i detecció de de gens en S. epidermidis.
Patogénesis de Staphylococcus epidermidis en la infección de prótesis articular
Sánchez Morillo, A. (Autor). 13 de nov. 2020
Tesi d’estudis: Tesi doctoral
Tesi d’estudis: Tesi doctoral