Aquesta tesi es basa en tres estudis per investigar el costat fosc de l’comportament de ciutadania organitzacional i els seus impactes adversos en el benestar dels empleats i el funcionament en el lloc de treball. Els dos primers estudis es basen principalment en la teoria de la conservació dels recursos. Per tant, amb base en la teoria de la conservació dels recursos, l’Estudi 1 analitza la relació entre l’experiència dels empleats de la pressió ciutadana i l’exercici laboral, així com el paper mediador de la fatiga ciutadana i el paper moderador de l’compromís de continuïtat. Les dades de fonts múltiples revelen que els sentiments dels empleats que no tenen més remei que participar en un comportament aparentment voluntari perjudiquen el seu acompliment laboral a causa de l’esgotament d’energia induït per la fatiga ciutadana. No obstant això, el compromís de permanència dels empleats modera la relació indirecta de la pressió ciutadana i l’exercici laboral. La creença dels empleats que les seves alternatives d’ocupació són limitades canvia la seva percepció sobre el comportament ciutadà com oportunitats en lloc d’amenaces. L’estudi 2 investiga com el comportament de ciutadania obligatòria afecta l’energia i la motivació dels empleats per participar en altres comportaments voluntaris, com el comportament organitzacional orientat a el servei i la creativitat a través de la sobrecàrrega de rols. Argumentar que la intensitat d’aquest efecte és diferent per a diferents generacions (millennials versus no millennials). En l’estudi 2, els resultats d’una anàlisi SEM de covariància suggereixen que la sobrecàrrega de rols resultant de l’comportament de ciutadania obligatòria pot soscavar el OCB orientat a el servei i la creativitat dels empleats millennials. No obstant això, aquests efectes poden ser més moderats entre els no millennials que “viuen per treballar”. L’estudi 3 es basa en la teoria de la concessió de llicències morals per proposar un model que expliqui els conflictes de relació a través de variables mediadores i moderadores. Suggerim que el dret psicològic mitjana la relació entre les iniciatives individuals i els conflictes de relació. També sostenim que els motius de l’maneig d’impressions moderen aquest efecte mediador. Basat en la teoria de l’autorepresentació, suggerim que el la relació entre la iniciativa individual i el dret psicològic s’enforteix quan els empleats prenen iniciatives individuals amb la intenció de participar en un motiu de gestió d’impressions reeixit. Els resultats d’una anàlisi PLS-SEM de el model de moderació intervinguda van suggerir diferents fortaleses de la relació entre la iniciativa individual i els drets psicològics i els conflictes de relació en nivells més baixos i més alts de motius de gestió d’impressions. Es discuteixen altres implicacions interessants del nostre estudi.
Other Side of the Coin: Essays on Dark Side of Organizational Citizenship Behavior and Its Effects on Employees’ Wellbeing and Workplace Functioning
Suhail, A. (Autor). 8 d’oct. 2021
Tesi d’estudis: Tesi doctoral
Tesi d’estudis: Tesi doctoral