Osteotomia valgaderrotativa del genoll per a la correcció del morfotip torsional convergent

Resum

INTRODUCCIO L´osteotomia valgaderrotativa del genoll és una tècnica quirúrgica que persegueix la correcció , en un sol temps, de la torsió externa del genoll i del morfotip en genus varus. L´objectiu de l´estudi és valorar el resultat d´aquesta tècnica aplicant l´anàlisi descriptiu univariant i bivariant, determinar els factors predictius i la tipologia dels pacients intervinguts i obtenir una fórmula matemàtica que estableixi la correcció del varus i de la torsió en funció de l´angulació de l´osteotomia i la derrotació realitzada. MATERIAL I MÈTODE S´han revisat les històries clíniques dels pacients intervinguts mitjançant aquesta tècnica; se´ls ha practicat una exploració clínica i radiològica, un estudi torsional amb TAC i una valoració pel test de Lysholm. Han estat intervinguts 57 genolls.El seguiment mitjà ha estat superior als 8 anys (2.20sd) i l´edat mitjana, de 28 (17-49). La indicació quirúrgica va ser per dolor femoropatelar en 33 casos, dolor a la interlínia interna en 18, estètica en 4 i subluxació rotuliana en 1 cas. RESULTATS Els resultats segons l´escala de Lysholm presenten una mitjana de 66 punts abans de la intervenció , i de 93 en el postoperatori. La satisfacció puntua amb una mitja de 8.5 . S´ha observat una disminució dels valors de la TAGT, la TTE ,l´angle condilomaleolar i de la bàscula rotuliana a la TAC.Els paràmetres radiològics que han variat abans i després de la cirurgia són: la subluxació externa rotuliana, la bàscula rotuliana, l´angle tibial anatòmic, l´angulació del plat tibial, l´eix epifisari proximal tibial i els eixos femorotibial anatòmic i mecànic. Per altra banda, s´observa una pèrdua de correcció en els valors de l´angle tibial anatòmic, l´eix epifisari proximal tibial i els eixos anatòmic i mecànic de l´extremitat en el postoperatori immediat. S´ha establert variables associades als bons resultats com: sexe home, presència de subluxació rotuliana prèvia a la cirurgia, displàsia fèmoropatelar, edat de la intervenció més elevada i clínica dolorosa a la interlínia interna. La classificació per grups dels pacients mostra que la intervenció per clínica dolorosa presenta bons resultats però la aparició d´artrosi fèmoropatelar els empitjora DISCUSSIÓ Aquesta intervenció aconsegueix la correcció de les deformitats angulars i de les torsionals amb una millora del dolor molt important. L´angle del pas no varia perquè el maluc compensa la pèrdua de torsió tibial externa. La pèrdua de bàscula rotuliana i de subluxació externa rotuliana es veu afavorida per la secció de l´aleró rotulià extern, i l´augment del recurvatum per la pèrdua de l´angulació del plat tibial.

Data del Ajut	26 de febr. 2004
Idioma original	No s'ha definit/desconegut
Supervisor	José M. Vilarrubias Guillamet (Director/a) & Antoni Navarro Quilis (Director/a)