Optimització del tractament antiretroviral en pacients amb infecció crònica per VIH.

Resum

La infecció pel VIH ha passat de ser una infecció mortal amb escasses opcions terapèutiques poc eficaces i mal tolerades a ser una malaltia crònica amb un tractament senzill, molt eficaç i amb una excel·lent tolerabilitat. L’adherència al tractament antiretroviral és fonamental per aconseguir el control de la virèmia i evitar tant l’aparició de complicacions directament associades al propi VIH, com per disminuir el risc d’aparició de comorbiditats relacionades amb una major inflamació i activació del sistema immunològic, que a dia d’avui són la principal causa de mort de les persones que viuen amb VIH al nostre medi. A més a més, una mala adherència s’associa al fracàs virològic (FV) amb el potencial risc d’aparició de mutacions de resistència i necessitat de pautes de tractament antiretroviral complexes, cares i de posologia incòmoda per al pacient. Per aquest motiu, buscar estratègies per a millorar l’adherència dels pacients mal complidors, intentar identificar aquells pacients que tenen un major risc de desenvolupar FV i cercar pautes de tractament senzilles i efectives per aquells pacients amb moltes pautes de tractament prèvies i que estan fent règims complexes són aspectes claus per obtenir l’èxit virològic del tractament. L’objectiu dels tres treballs que componen la present tesi és cercar estratègies que permetin optimitzar el maneig dels pacients amb àmplia experiència terapèutica i amb un major risc de FV. En el primer treball, es va avaluar l’eficàcia virològica de l’aplicació d’un programa multidisciplinari d’adherència orientat a pacients amb una mal compliment del tractament i es va intentar identificar aquells factors que s’associaven a tenir una càrrega viral indetectable. Basalment, el 76% dels pacients reconeixien tenir una adherència al tractament inferior al 30% i tots tenien càrrega viral detectable. A les 48 setmanes de la implementació del programa, el 48% dels pacients tenien una càrrega viral indetectable i l’adherència inferior al 30% va disminuir fins al 17%. La recollida de medicació a farmàcia va ser un indicador d’adherència més fiable que la referida pel pacient mitjançant qüestionaris autoadministrats i va ser l’única variable associada a la supressió viral (OR 22.1; IC 95% 5.3-92.4, p200 còpies/mL (HR 266; IC 95% 61-1150, p200 còpies/mL tenen un major risc de fracàs virològic, juntament amb els que reben monoteràpia o biteràpies basades en IPs. Finalment, en pacients amb càrrega viral suprimida i múltiples tractaments previs, el canvi a dolutegravir més darunavir potenciat, ha demostrat una elevada efectivitat virològica.

Data del Ajut	22 de nov. 2019
Idioma original	Català
Supervisor	Manuel Crespo Casal (Director/a), Adrià Curran Fàbrega (Director/a) & Vicenç Falco Ferrer (Tutor/a)