Cada vegada es dóna més importància al verd urbà i alhora s'exigeix sostenibilitat en les aportacions d'aigua, nutrients i tasques de manteniment. Les gespes, i recentment els prats, són un component important d'aquests espais. En els períodes de sequera en el clima Mediterrani cal restringir-ne el reg a favor d'usos prioritaris. Aquesta restricció es realitza en base a optimitzar l'ús de l'aigua i a l'aplicació d'aigües no convencionals com del freàtic, pluvials, regenerades, etc. Els objectius d'aquesta tesi se centren en avaluar l'eficiència en l'ús de l'aigua de diferents gespes i la resposta al reg amb aigua regenerada. A més, provar metodologies per analitzar-ne la qualitat ornamental a diferents escales. Finalment, estudiar les possibles relacions de competència, al·lelopatia i facilitació, en combinacions gramínia/lleguminosa que trobem en prats. Els mètodes de base ecofisiològica a nivell de fulla són precisos però llargs i tediosos, que els fa no recomanables pel seguiment de la qualitat de la gespa. L'ús d'escales de qualificació visual de gespes està molt estès, però té una base subjectiva, per això s'està incorporant l'espectroradiometria i la fotografia digital. La primera és una tècnica clàssica, però s'estan adaptant sensors portàtils, aptes per a la gestió. La segona, amb el desenvolupament de programes informàtics, es senzilla i de baix cost que la fa idònia tant per la recerca i millora de varietats com per a gestors d'espais verds; i és un punt important de la present tesis, que ha generat un sistema objectiu, fiable, reproduïble i barat per avaluar in situ i en temps real la qualitat de la vegetació, referent a la biomassa, nutrició i estat hídric. Dels resultats obtinguts es conclou que a l'estiu és necessari com a mínim un 60% de l'evapotranspiració de referència, ETo. Mentre que a la tardor - hivern es podria reduir el reg al 40 % de la ETo per garantir la qualitat. El reg amb aigua regenerada de salinitat superior a 4 dS m-1 disminueix la qualitat de la gespa. Sobretot la formada per espècies del tipus fotosintètic C3 en sòl argilós però en sòls sorrencs són viables. Les pluges de tardor afavoreixen el rentat de sals de la zona radicular. Les relacions entre espècies mostren com Lotus tenuis es va desenvolupar millor sense la presència de Cynodon dactylon perquè n'ocupava l'espai subterrani del test. Els efectes de la competència subterrània eren més importants si hi havia competència aèria. Els extractes de fulles seques, germinats i la presència de llavors de C. dactylon en el medi de cultiu no van tenir efecte en la germinació en les concentracions provades. Determinats extractes de C. dactylon van estimular el desenvolupament de les plàntules. Les llavors de C. dactylon van disminuir el desenvolupament de la part aèria de plàntules de L. corniculatus.
| Data del Ajut | 26 de jul. 2010 |
|---|
| Idioma original | No s'ha definit/desconegut |
|---|
| Supervisor | Carmen Biel Loscos (Director/a) |
|---|
Optimització de l'ús de l'aigua en diferents espècies cespitoses emprades en espais verds en condicions mediterrànies
Llobet Llobera, M. (Autor). 26 de jul. 2010
Tesi d’estudis: Tesi doctoral
Llobet Llobera, M. (Autor), Biel Loscos, C. (Director/a),
26 de jul. 2010Tesi d’estudis: Tesi doctoral
Tesi d’estudis: Tesi doctoral