Antecedents: El càncer de bufeta urinària és molt freqüent en els homes als països occidentals. El consum de tabac i determinades exposicions laborals són els principals factors de risc. Per a la indústria tèxtil l'evidència existent és limitada, es coneix molt poc la seva associació amb l'ocupació en dones i la relació amb el nivell socioeconòmic és controvertida. Articles: Aquesta tesi es compon de 4 articles que corresponen a dos estudis: 1) Estudi del Vallès Occidental (VO), amb l'objectiu d'avaluar el risc de càncer de bufeta a la indústria tèxtil; s'inclouen dos articles que tracten sobre aquesta associació i la classe social determinada amb l'ocupació; 2) Anàlisi combinada europea, que inclou l'estudi anterior, amb l'objectiu d'avaluar l'impacte de l'ocupació sobre el càncer de bufeta a Europa; s'inclouen dos articles, un sobre ocupació en dones i l'altre sobre tabac en homes. Mètode: 1) Estudi VO: disseny de casos i controls amb 218 casos incidents de càncer de bufeta diagnosticats entre 1993-1995 en els residents del VO, i 344 controls seleccionats dels padrons municipals; s'obtingué de tots la història laboral i de consum de tabac completes; 2) Anàlisi combinada europea: dades primàries d'onze estudis recents de casos i controls realitzats a Europa, amb informació detallada sobre ocupació i tabac. Resultats: La taxa d'incidència ajustada per als homes del VO va ser de les més altes d'Europa; per les dones va ser 10 vegades inferior i ocupà un lloc intermedi-baix. No s'observà un risc associat globalment a la indústria tèxtil ni cap dels seus sectors. S'observà un risc elevat pels filadors durant més de 20 anys (OR 3,28; IC95% 1,08-9,97) i pels ajustadors de maquinària entre 1960 i 1974 (OR 4,26; IC95% 1,09-16,7). La classe social s'associà feblement al càncer de bufeta, amb major risc per les classes socials més elevades. En l'anàlisi combinada europea, l'anàlisi de 700 casos en dones i 2.425 controls (dones) mostrà un risc elevat per a alguna ocupació prèviament identificada de risc de càncer de bufeta, així com per a certes treballadores del metall (OR 2,0; IC95% 1,1-3,6), del tabac (OR 3,1; IC95% 1,1-9,3), agricultores (OR 1,8; IC95% 1,0-3,1) i modistes (OR 1,4; IC95% 1,0-2,1). Al voltant del 8% (IC95% 3,1-19,9) dels tumors de bufeta en dones poden ser atribuïts a l'ocupació. S'analitzà el consum de cigarretes en homes europeus, per 2.600 casos i 5.524 controls, mostrant un increment lineal del risc de càncer de bufeta amb la durada del consum de cigarretes, així com una relació dosi-resposta amb el nombre de cigarretes per dia, però fins a un dintell (15-20 cigarretes/dia) després del qual el risc no augmenta. S'observà una disminució immediata del risc després d'abandonar l'hàbit, fins al 60% després de 25 anys (OR 0,37; IC95% 0,30-0,45), però el risc no s' equipara mai al dels no fumadors. La proporció de casos atribuïbles a haver fumat va ser de 0,66% (IC95% 0,66-0,79). Al estudi del VO s'obtingueren resultats similars respecte al tabac. Conclusions: La incidència del càncer de bufeta en els homes del VO es troba entre les més elevades d'Europa, està associada al tabac i determinades ocupacions i circumstàncies del tèxtil, però es desconeixen altres factors de risc. El risc associat amb ocupacions prèviament associades al càncer de bufeta és més baix que el descrit amb anterioritat. En les dones europees, el 1-2 de cada 20 casos són atribuïts a l'ocupació. En els homes europeus, el tabac explica el 65% dels casos, el risc està sobretot associat a la durada de l'hàbit i es redueix molt al deixar de fumar. Calen més estudis que utilitzin metodologies més acurades i incloguin altres possible factors de risc.
| Data del Ajut | 23 de des. 2002 |
|---|
| Idioma original | No s'ha definit/desconegut |
|---|
| Supervisor | Jordi Sunyer Deu (Director/a) & Xavier Bonfill Cosp (Director/a) |
|---|