NEW PHENOTYPES AND MODELS TO IMPROVE THE PREDICTION OF THE GENETIC VALUE FOR FEED EFFICIENCY IN PIG BREEDING PROGRAMS

Resum

L’objectiu general de la tesi va ser explorar diferents procediments directes i indirectes d’avaluació genètica de l’eficiència alimentària que permetin reduir les inversions necessàries en sistemes de registre del consum individual amb una mínima pèrdua de l’eficàcia de la selecció. Per tal d’assolir aquest objectiu es van realitzar quatre estudis, per als quals es va utilitzar informació fenotípica d’una línia de selecció de porcs Duroc durant el període d’engreix. Els caràcters analitzats van ser mesures individuals del gruix de greix dorsal, el pes viu a diferents edats i el consum de pinso, registrat mitjançant l’ús de menjadores electròniques. A partir d’aquests caràcters se’n van calcular altres, també individuals, com el guany de pes diari, l’índex de conversió i el consum de pinso residual, així com els caràcters corresponents a la mesura del comportament alimentari (la velocitat d’ingesta, el nombre de visites a la menjadora i l’interval de temps entre aquestes visites, i el temps d’ocupació de la menjadora)._x000D_ _x000D_ _x000D_ _x000D_ Mitjançant la utilització de models estadístics mixtos, els treballs avaluen la importància dels següents aspectes que podrien afectar les avaluacions genètiques dels candidats a la selecció: i) Quin paper podrien tenir els caràcters de comportament alimentari i quina és la rellevància dels efectes de la interacció social tant per a aquests caràcters com per als caràcters de producció i eficiència alimentària. ii) Quina informació poden aportar els registres de consum de grup a la predicció del consum individual. iii) Quin grau de variació té del determinisme genètic dels caràcters productius i d’eficiència alimentària amb l’edat._x000D_ _x000D_ _x000D_ _x000D_ Els resultats van mostrar que les interaccions socials són factors importants de variació dels caràcters de comportament alimentari, productius i d’eficiència. Malgrat això, implementar-les en els esquemes de millora genètica sembla complicada. Mitjançant una simulació es va observar que, utilitzant el model animal amb interaccions socials per generar les dades, la resposta que se n’obté amb diferents índexs de selecció que combinin efectes directes i socials no és clarament superior a la que s’obté utilitzant el model animal tradicional. Això es deu al nombre elevat d’errors d’estimació dels paràmetres genètics que aquest tipus de models conté, que es tradueixen en petites o nul·les millores en la resposta a la selecció._x000D_ _x000D_ _x000D_ _x000D_ Pel que fa a l’estudi que es va fer per avaluar la importància de l’aportació de les dades de consum de grup en els programes de millora, els resultats van mostrar que, independentment de la distribució de dades individuals o de grup, la qualitat de predicció era aproximadament la mateixa; per tant, en l’avaluació multivariant, el paper dels registres de consum mitjà del grup per predir el consum individual sembla poc rellevant._x000D_ _x000D_ _x000D_ _x000D_ D’altra banda, el grau de variació que mostra el determinisme genètic dels caràcters estudiats amb l’edat és nul. És a dir, dins de l’interval d’edat considerat (110 - 200 dies), les estimacions de l’heretabilitat dels caràcters estudiats van ser constants i les correlacions genètiques dins de caràcters entre els diferents dies van ser properes a u. Per tant, no té sentit plantejar, per exemple, la mesura del gruix de greix a una edat i el creixement o pes viu a una altra._x000D_ _x000D_ _x000D_ _x000D_ En general, es pot concloure que l’únic dels factors estudiats que podria tenir una repercussió clara en la millora de l’eficiència alimentària del porcí és el de les interaccions socials entre animals que comparteixen corral. Tanmateix, la seva implementació pràctica sembla complicada, ja que la quantitat de dades d’animals coetanis necessàries per valorar de manera precisa els paràmetres dels models que els inclouen és molt elevada.

Data del Ajut	21 de des. 2020
Idioma original	Anglès
Supervisor	Juan Pablo Sánchez Serrano (Director/a)