El tractament actual pel càncer de bufeta (CB) no múscul invasiu consisteix en la resecció del tumor seguida d’instil·lacions intravesicals de la forma viva del Mycobacterium bovis Calmette-Guérin (BCG). Des del 1990, el M. bovis BCG és el tractament d’elecció i el més eficaç per evitar la recurrència i progressió de la malaltia, conduint a una millora de la taxa de supervivència dels pacients amb CB. No obstant, aquest tractament té algunes limitacions. El 30 % dels pacients no responen a la teràpia amb M. bovis BCG i al voltant del 70 % dels malalts pateixen efectes secundaris, fent que el 8 % d’ells hagin d’interrompre la teràpia. D’altra banda, diferents subsoques de M. bovis BCG que varien en el seu contingut lipídic, s’utilitzen sense distinció arreu del món. En la recerca d’una alternativa eficaç i segura, s’ha descrit l’efecte antitumoral de Mycolicibacterium brumae. El M. brumae és un micobacteri ambiental, no patògen i de creixement ràpid amb una activitat antitumoral in vitro i in vivo semblant a la del M. bovis BCG. El M. brumae es capaç d’aturar la proliferació tumoral in vitro, i a més, indueix una resposta immune tant local, a la bufeta, com sistèmica, favorable per l’eliminació del tumor in vivo. Un tema crític són els medis de cultiu utilitzats per al creixement dels micobacteris. A diferència de la majoria de laboratoris de recerca on el M. bovis BCG és crescut en medis Middlebrook, per la producció a escala industrial s’utilitza medi Sauton ja que no conté components d’origen animal. Actualment, es desconeix el mecanisme d’acció del M. bovis BCG i quin són els antígens implicats en l’efecte antitumoral. Per tant, la modificació del medi de cultiu utilitzat pel creixement dels micobacteris podria alterar el seu perfil antigènic i, en conseqüència, la seva resposta antitumoral, com ja s’ha vist amb M. bovis BCG quan s’utilitza com a vacuna contra la tuberculosi. Per tant, l’objectiu d’aquesta tesi va ser avaluar la influència dels medis de cultiu en l’activitat antitumoral del M. bovis BCG o del M. brumae. Primerament, es va optimitzar el creixement del M. brumae crescut en diferents formulacions del medi Sauton que variaven en la font d’aminoàcids i el contingut de glicerol. Després, es va analitzar el perfil antigènic del M. bovis BCG i del M. brumae crescuts en diferents medis de cultiu, i finalment, es va avaluar la seva activitat antitumoral in vitro i in vivo. D’altra banda, es va analitzar la resposta immunitaria sistèmica desencadenada per una vacunació subcutània amb el M. bovis BCG o el M. brumae prèvia al tractament intravesical en ratolins amb tumor. Es va observar que el M. bovis BCG i el M. brumae requereixen una composició específica de medi de cultiu per maximitzar la biomassa obtinguda, tot i que aquesta condició no sempre va implicar una millor activitat antitumoral in vitro i in vivo. D’altra banda, ambdós micobacteris van mostrar un perfil lipídic diferent en funció del medi de cultiu utilitzat pel seu creixement, sent aquestes modificacions en el perfil lipídic de M. bovis BCG corroborades en cinc subsoques més. El M. brumae crescut en el Sauton A60 i el M. bovis BCG crescut en el medi Sauton G15 van desencadenar una resposta antitumoral més eficient. Finalment, la vacunació subcutània prèvia al tractament intravesical va desencadenar una resposta sistèmica més robusta que la produïda pel tractament intravesical únicament. En conclusió, els medis de cultiu utilitzats pel creixement de micobacteris mostren un impacte sobre l’activitat antitumoral de M. bovis BCG i M. brumae. A més, la vacunació pot ser considerada una estratègia de reforç per millorar pel tractament intravesical
Mycobacteria factors responsible for modifying the antitumour activity in bladder cancer
Guallar Garrido, S. (Autor). 16 de set. 2021
Tesi d’estudis: Tesi doctoral
Tesi d’estudis: Tesi doctoral