Morphological variation and ichnotaxonomy of dinosaur tracks: linking footprint shapes to substrate and trackmaker's anatomy and locomotion

Resum

La present tesi presenta un estudi de les petjades tridàctiles de dinosaure a partir d’una perspectiva morfològica que representa una nova visió i aproximació a la icnologia clàssica. S’han analitzat en profunditat els mecanismes que principalment controlen i afecten la morfologia de les petjades durant la seva formació, amb l’objectiu final d’aportar dades àmplies i quantitatives per discutir el fonament principal de la variació morfològica registrada en petjades individuals, rastres i conjunts de rastres. El compendi d’aquesta tesi recull sis estudis diferents de diversos marcs geogràfics (España, Portugal, Marroc i Suïssa) i geològics (del Juràssic Mitjà a l’actualitat) i la proposta d’un enfocament preliminar en un experiment controlat de laboratori. Aquest experiment pretén extrapolar i determinar tots els paràmetres (contingut d’aigua, propietats i composició del substrat, mida de gra, porositat) que intervenen en el procés de formació d’una petjada en substrats heterogenis durant la penetració mecànica d’un motlle de peu de voltor (capítol 10). Per aquesta tesi la conca de Cameros (Nord-oest d’Espanya) ofereix dos escenaris diferents del Cretaci Inferior: la reinterpretació d’un rastre llarg d’ornitòpode sobre un substrat homogeni al jaciment amb petjades de Barranco de La Canal (capítol 5), i el nou estudi de quatre rastres inèdits de teròpodes creuant-se en un substrate heterogeni al jaciment de petjades d’El Frontal (capítol 9). La localitat de la conca de l’Argana (Marroc) ha proporcionat observacions neoicnològiques que es consideren importants a l’hora d’identificar interpretaciones errònies d’icnopatologies i superfícies en pendent en el registre fòssil (capítol 8). Aquestes localitats mostren diferents patrons de variació morfològica intrarastre definits com alternat, el qual depèn de la dinàmica de les extremitats i l’anatomia del peu de l’animal productor; i continu, el qual depèn de la consistència del substrat al llarg de la superfície on es produeixen les petjades. La conca lusitana (centre-oest de Portugal) conté la localitat ja coneguda però inèdita del Juràssic Mitjà de Vale de Meios, l’estudi de la qual destaca per la importància d’haver analitzat tots els tipus de preservació de petjades a l’hora de reconèixer la morfologia mitjana i el fet que no s’hauria d’assumir que els icnotàxons de vertebrats estan restringits a edats i regions geogràfiques específiques (capítol 7). La plataforma carbonàtica del Jura (Nord-oest de Suïssa) conté sis localitats amb petjades del Juràssic Superior, que juntament amb 49 rastres i 397 petjades, aporten el nou i inèdit material per a la descripció d’una nova icnoespècie i la discussió de les variacions morfològiques de les petjades, introduint la possibilitat que les icnoassociacions clàssiques puguin ser el resultat de variants preservacionals del mateix animal productor (capítol 6). Aquests dos estudis mostren que quan es comparen múltiples rastres del mateix jaciment o icnoagrupacions, s’han de tenir en compte la diversitat taxonòmica i els canvis comportamentals juntament amb les condicions del substrat i la dinàmica de les extremitats de l’animal productor. Les tecnologies tridimensionals han estat la base i l’eina per a totes les anàlisis quantitatives que s’han realitzat. Els escàners LiDAR han estat sempre un complement a la fotogrametria de curt abast per tal d’aconseguir els majors detalls morfològics i aportar una quantificació sistemàtica i precisa de la variació morfològica de les petjades.

Data del Ajut	20 de gen. 2017
Idioma original	No s'ha definit/desconegut
Supervisor	Bernat Vila Ginestí (Director/a)