Saltar a la navegació principal Saltar a la cerca Vés al contingut principal

More human than human: aspects of monstrosity in the films and novels in english of the 1980s and 1990s

Tesi d’estudis: Tesi doctoral

Resum

La funció crucial del monstre com a figura de l'Alteritat humana ha trobat expressió cultural des de l'inici de la civilització de manera que els monstres sovint han ocupat una posició central en els diversos períodes culturals del passat. Al final del s. XX, la presència ubiqua del monstre ha esdevingut un dels trets més prominents de la cultura Occidental, en un sentit ampli. Els monstres abunden sobre tot a les novel·les i pel·lícules en anglès dels 80s i 90s. Malgrat això, s'ha parlat de la monstruositat dins els Estudis Culturals en anglès bàsicament en relació a la ficció de terror, sobre tot el cinema. Investigadors com ara Andrew Tudor a Monsters and Mad Scientists (1989), Noël Carroll a The Philosophy of Horror (1990), David Skal a The Monster Show (1993) i Barbara Creed a The Monstrous-Feminine (1993) han escrits anàlisis molt perceptives del monstre en aquest gènere. No hi ha però un discurs a l'abast sobre la monstruositat mateixa, entesa com a una complexa construcció cultural que recull els diversos tipus de monstres i que està present en la majoria de manifestacions culturals més enllà del cinema de terror. Aquesta tesi es proposa començar a omplir aquest buit, començant per qüestionar la idea que la monstruositat es limita a les criatures repulsives del cinema de terror i, en segon lloc, mirant el monstre des d'un punt de vista més ampli que inclogui els dos mitjans més populars de la ficció actual: la novel·la i el cinema. Pel que fa a la monstruositat en si, aquesta tesi deixa de banda una taxonomia tradicional que la limitaria a les llistes d'exemples per obrir un nou territori per l'anàlisi dins els Estudis Culturals en anglès en examinar el conjunt total de les representacions de la monstruositat a la ficció per categories com monstre humà i no-humà, estètic i moral, mític i polític. S'estudia el monstre, doncs, en el context de grans línies narratives que expressen les principals tensions culturals del nostre temps i que justifiquen la divisió en capítols. El monstre de ficció és un símptoma d'aquestes tensions però també part de les estratègies usades per la psicologia humana per guarir-nos de les ferides en la nostra auto-estima causades per la monstruosa realitat de la conducta humana. Els títols originals dels capítols són (la tesi està redactada en anglès): 1 Fascinating Bodies: The New Iconography of Monstrosity; 2 Old Monsters, New Monsters: Vision and Re-Vision From Screen Adaptation to Novelization; 3 Nostalgia for the Monster: Mythical Monsters and Freaks; 4 Evil and Monstrosity: The Moral Monster, 5 The Politics of Monstrosity: The Monsters of Power; 6: Frankenstein's Capitalist Heirs: The Uses of Making Monsters; 7 Gendered Monstrosity: The Monstrous-Feminine and the New Woman Saviour and 8 Little Monsters?: Children and Monsters. Aquesta tesi inclou també una àmplia llista de fonts primàries (novel·les i pel·lícules).
Data del Ajut3 d’oct. 1996
Idioma originalNo s'ha definit/desconegut
SupervisorAndrew Monnickendam Findlay (Director/a)

Com citar-ho

'