Avui dia, la química analítica exerceix un paper important en la societat. Aquesta part de la química és present en molts camps, per exemple, en la indústria, en la medicina, o ajuda en el monitoratge mediambiental d'alguns contaminants, com els metalls. Hi ha algunes tècniques que s'utilitzen en la determinació de metalls que tenen un límit de detecció (DL) baix, com l'espectrometria d'emissió atòmica amb plasma acoblat inductivament (ICP-AES), l'espectrometria de masses amb plasma acoblat inductivament (ICP-MS), i l'espectrometria d'absorció atòmica (AAS) però les tècniques electroquímiques són una bona opció a causa de les seves característiques: no requereixen pretractament de la mostra, no necessiten personal especialitzat, són econòmiques i poden ser portàtils. En els últims anys, l'ús de materials compostos basats en diferents formes al·lotròpiques de carboni ha estat una opció interessant per a personalitzar els sensors electroquímics utilitzats en aquestes tècniques i aconseguir un millor rendiment i adaptabilitat. Per a la fabricació d'aquests elèctrodes compostos s'empra una matriu aïllant i materials de carboni. Com a materials de carboni s'han emprat: grafit, nanotubs de carboni, grafè, carboni vitri, ja que són una alternativa viable a causa de les seves propietats elèctriques. Considerant tots aquests materials de carboni, en aquesta tesi es van provar en la determinació de cadmi (Cd), plom (Pb) i coure (Cu) mitjançant voltamperometria de redissolució anòdica d'ona quadrada (SWASV).
Temps enrere, la determinació electroquímica de metalls es realitzava utilitzant polarografia, i en aquesta tècnica com a elèctrode de treball s'emprava un de mercuri. El mercuri (Hg) té algunes propietats interessants, per exemple, l'afinitat amb alguns metalls que porta a la formació d'amalgames amb ells. Això disminueix el potencial de reducció d'ions metàl·lics d'interès, la qual cosa permet a la millora de la detecció electroquímica. Encara que l'ús d'elèctrodes de mercuri no és respectuós amb el medi ambient, es poden trobar algunes alternatives per a aprofitar les seves propietats reduint els riscos associats. Per això, en aquesta tesi es va realitzar la modificació superficial de l'elèctrode compost amb dos tipus de nanopartícules de mercuri (HgNPs). I es va avaluar el rendiment d'aquestes modificacions analitzant Cd, Pb i Cu utilitzant SWASV en aigua de l'aixeta dopada, aigua de la Mar Menor i mostres més complexes (com per exemple, procedents de la digestió àcida de residus de les vinyes).
Una altra propietat dels materials de carboni és que poden ser biocompatibles, per això en aquesta tesi es va proposar una nova modificació superficial per a explorar aquesta propietat. Els polymersomes (Psomes), que són vesícules polimèriques capaces de reaccionar a estímuls externs (com a pH, camps magnètics, canvi de temperatura, etc.) s'han emprat per a desenvolupar biosensors. Els Psomes es van carregar amb Glucosa Oxidasa (GOx), que és un enzim natural capaç de catalitzar la transformació de glucosa en àcid glucònic H2O2, i aquesta últim es va detectar electroquímicament, utilitzant la tècnica de cronoamperometria.
A més, es va proposar una reacció en cascada per a avaluar la comunicació entre les diferents vesícules carregades (compartimentació). L'ús dels Psomes carregats amb GOx per a produir H2O2 i el consum d'aquest es va provar utilitzant dos Psomes amb càrrega diferent: d'una banda, Psomes carregats amb un enzim natural, Catalasa (CAT), i per un altre, Psomes carregats amb Clorur de Hemin, que és una nanozima.