Des del recent marc de pràctiques científiques es vol promoure un ensenyament de les ciències on els estudiants participin d'una Activitat Científica Escolar (ACE) anàloga a la de la ciència. Des d’aquesta perspectiva es pretén compartir amb els alumnes no només els productes de la ciència sinó també els seus processos cognitius i discursius, participant en les pràctiques interrelacionades de modelització, argumentació i indagació escolar. Introduir la pràctica científica a l’escola primària, però, requereix d’un canvi profund en les formes de concebre i organitzar l’ensenyament de les ciències que ha de començar a la formació inicial de mestres. Des de la nostra perspectiva de l’ensenyament de les ciències basat en models, això implica capacitar-se en ensenyar uns continguts conceptuals clau, els Models Científics Escolars (MCE), i fer-ho modelitzant, amb l’objectiu que els futurs mestres experimentin com a alumnes el model didàctic que volem que tinguin com a futurs docents. Dissenyar, implementar i analitzar una formació inicial dirigida a assolir aquests objectius és la raó de ser d’aquesta recerca, que s’estructura en dos estudis diferenciats. A l’estudi 1 hem dissenyat, analitzat i modificat iterativament una assignatura de ciències de la formació inicial de mestres, des del marc metodològic de la Recerca Basada en el Disseny. L’anàlisi d’aquest procés de transformació ens ha permès conèixer els tipus i rellevància de les limitacions de l’assignatura, així com els tipus de canvis que poden resultar útils per dissenyar entorns d’aprenentatge centrats en la modelització i els MCE. Els resultats indiquen que aquest procés és complex i que requereix modificar tant el “com” com el “què” ensenyar. Producte d’aquest estudi es proposen un cicle de modelització i una definició dels MCE de canvi químic i de flotació. Ambdós instruments s’han utilitzat per dissenyar dues seqüències didàctiques que han mostrat ser eficaces. Tot i que existeix molta recerca sobre modelització o models, no n’hi ha gaire on s’investigui la participació en la pràctica de modelització i l’evolució en l’aprenentatge dels models mentre s’estan donant a l’aula, ni a una escala molt “micro” o detallada. En l’estudi 2 investiguem molt detalladament i a diferents escales les discussions que es donen a l’aula, per tal de conèixer en profunditat aquests processos, la seva complexitat i els mecanismes que els influencien. Els resultats mostren que el procés de modelització és més complex que allò que es pot interpretar de la literatura de l’àmbit, ja que per construir un MCE els alumnes necessiten participar en totes les pràctiques de modelització (ús, expressió, avaluació i revisió del model) de forma dinàmica i constant. D’altra banda, l’evolució del domini dels models segueix una tendència no lineal però positiva al llarg de tota la seqüència instruccional que ens permet identificar unes progressions d’aprenentatge empíriques pels MCE de canvi químic i flotació. Per últim, els mecanismes d’influència didàctica que promouen activitats de modelització són diversos i abundants, predominant aquells utilitzats autònomament pels propis alumnes. En conclusió, considerem que la construcció del model no és una fase inicial de la seqüència en base a la qual tot s’avalua i es revisa, sinó l’objectiu de tota la seqüència, que engloba totes les pràctiques de modelització. D’altra banda, hem vist que el mecanisme més productiu per promoure una bona pràctica de modelització és el qüestionament del model fet pel propi alumnat, mentre que aquell per promoure un major assoliment dels MCE és la introducció d’idees noves pel professorat. Així mateix, quan l’alumnat s’involucra en una modelització experta (participant molt en l’avaluació i revisió del model amb un patró iteratiu) arriba també, a la llarga, a un major domini dels models. Aquesta modelització experta sembla donar-se en una cultura discursiva de caire indagativa i crítica, i en grups de treball que mostren confiança.
Modelització i models en la formació inicial de mestres de primària des de la perspectiva de la pràctica científica
Garrido Espeja, A. (Autor). 4 de nov. 2016
Tesi d’estudis: Tesi doctoral
Tesi d’estudis: Tesi doctoral