Aquesta tesi analitza els processos i pràctiques que condueixen a la formació de camps socials transnacionals (CSTS) i la seva relació amb el sorgiment d'enclavaments de migrants dins de la UE. Específicament, aquesta tesi investiga les (im)mobilitats i les pràctiques informals que els migrants romanesos a Espanya utilitzen per superar les limitacions dels canviants règims de mobilitat i les lluites de la vida quotidiana. Basada en un treball de camp etnogràfic de llarga durada i en anàlisi de xarxes socials, la investigació se centra en dos enclavaments demogràfics de romanesos a Espanya, Castelló de la Plana i Roquetas de Mar, amdós estan socialment connectats amb les principals regions d'origen dels immigrants a Romania, Dâmboviţa i Bistriţa-Năsăud respectivament. Recolzats per les seves xarxes i atrets pel mercat de treball formal i informal, els migrants romanesos a Espanya van passar de ser uns pocs milers el 1998 a gairebé 900. 000 el 2012. Es concentren en ubicacions geogràfiques específiques creant enclavaments demogràfics, és a dir, concentracions de migrants d'un origen determinat en una destinació particular, connectats amb les seves àrees d'origen a través de CSTS, que faciliten el manteniment dels seus vincles transnacionals amb Romania mentre possibiliten el seu assentament en aquest nou context social, cultural, econòmic i polític. En aquest cas, la seva arribada va ser aplanada pels mercats laborals associats a dos robustos districtes industrials, com són la indústria ceràmica a Castelló de la Plana i l'agroindústria a Roquetas de Mar, que van proporcionar oportunitats laborals i d'emprenedoria, així com diverses formes de treball formal i informal. Les troballes d'aquesta tesi mostren com els migrants en aquests contextos transnacionals fan servir les pràctiques informals i les (im)mobilitats per esquivar i combatre situacions de desigualtat que els exclouen de l'accés formal a serveis, treball i oportunitats. L'adaptació a aquestes noves situacions vitals passa a través de dos processos paral·lels: informalització i formalització. D'una banda, el procés d'informalització implica aprendre les regles no escrites i seleccionar, preservar i ajustar les seves pràctiques informals al nou context, abandonant aquelles que són nocives, il·lícites o il·legals. D'altra banda, el procés de formalització implica aprendre les regles formals i adaptar les pràctiques al pluralisme legal, com (p. Ex. , les lleis consuetudinàries o les lleis religioses), a la regularització burocràtica (p. Ex. , aonseguir permisos de residència i treball) i a l'establiment d'institucions romaneses que faciliten les formes de vida transnacionals (p. ex. , esglésies, consolats, associacions o empreses). Més enllà de la comprensió de la migració com un agregat de decisions individuals, aquesta tesi avança en el coneixement sobre les estratègies de subsistència que adopten els treballadors migrants interns de la UE per guanyar-se la vida. Entendre com les pràctiques informals i la (im)mobilitat són utilitzades a diferents escales transnacionals, facilita l'examen dels efectes socials, culturals, econòmics i polítics dels principis de la lliure circulació i de la integració europea, que estan produint canvis socials que perduraran durant generacions.
Mobility, informality and networks in transnational social fields
Fradejas Garcia, I. (Autor). 8 d’abr. 2021
Tesi d’estudis: Tesi doctoral
Tesi d’estudis: Tesi doctoral