Mitigating Food Loss and Waste in the Vegetable Sector: Exploring the Feasibility and Prospects of Locally Implemented Strategies

Resum

Les verdures, amb els seus múltiples beneficis per a la salut, ocupen un lloc fonamental en la nostra alimentació diària. Es recomana consumir entre 200 i 300 grams de verdures al dia per reduir el risc de malalties cardiovasculars i mitigar l'impacte ambiental associat amb la producció i consum d'aliments. Per garantir aquest consum adequat, és essencial augmentar la producció de verdures i reduir la pèrdua i el malbaratament alimentari, especialment en països desenvolupats, on aquests problemes tenen un major impacte a causa de la millora tecnològica i la limitació de recursos. Malgrat les variacions en la definició i avaluació de la pèrdua i malbaratament d'aliments, la recerca coincideix en que les verdures són un dels aliments més afectats a causa de la seva alta peribilitat i baix valor econòmic. La producció primària i el consum són els principals responsables d'aquest malbaratament, influenciats per factors directes i indirectes del sistema alimentari. _x000D_ En aquest context, la tesi explora diverses estratègies per reduir el malbaratament alimentari en el sector hortícola, abordant preguntes clau sobre la recuperació d'aliments en la producció primària, les diferències entre cadenes de valor globals i agricultura urbana, estratègies per mitigar el malbaratament domèstic en llars amb nens i l'impacte del consum d'aliments ultraprocessats en la salut mental i el consum de verdures en adolescents. _x000D_ L'anàlisi revela que fins al 60% de la pèrdua en la producció primària podria evitar-se, destacant la importància de considerar aquestes dades en la planificació i gestió. Les verdures de fulla són especialment vulnerables a causa de la planificació de la collita i el seu baix cost, el que subratlla la necessitat de millorar les pràctiques en aquesta àrea. A més, s'identifiquen oportunitats per reduir el malbaratament en zones especialitzades en horticultura, encara que es reconeix que això pot dificultar la seva absorció local a causa de l'increment sobtat en l'oferta. L'agricultura urbana emergeix com una alternativa prometedora, amb possibles reduccions del 50% en el malbaratament alimentari en comparació amb les cadenes globals, gràcies a l'eliminació d'intermediaris i una millor planificació basada en la demanda estacional. L'anàlisi del malbaratament domèstic revela que una gestió inadequada i la compra excessiva de productes peribles són les principals causes, amb implicacions significatives en la planificació de polítiques per fomentar bones pràctiques i conscienciar els nens sobre el malbaratament alimentari des de ben petits. Finalment, es destaca la relació negativa entre el consum d'aliments ultraprocessats i la ingesta de fruites i verdures en els adolescents, així com el seu impacte en la salut mental. És fonamental intervenir a les escoles per promoure una alimentació saludable, encara que això pugui augmentar el malbaratament alimentari en alguns llars. _x000D_ En conclusió, abordar el malbaratament alimentari en el sector hortícola requereix un enfocament multifacètic que inclogui mesures en totes les etapes de la cadena de valor, des de la producció fins al consum, així com polítiques públiques efectives i programes educatius per promoure una cultura alimentària sostenible.

Data del Ajut	11 de març 2024
Idioma original	Anglès
Supervisor	Xavier Gabarrell Durany (Director/a) & Pere Muñoz Odina (Director/a)