Migrar contra el poder. La represión de las migraciones interiores en España durante la posguerra (1939-1957).

Resum

La present tesi doctoral s’endinsa en l’estudi de les migracions interiors esdevingudes a Espanya durant la postguerra. La cronologia abasta el període comunament definit per la historiografia com a “primer franquisme”, comprès entre els anys 1939 i 1957; un període històric al qual, per diverses causes, no s’ha prestat l’atenció deguda per part de la historiografia o la demografia històrica pel que fa a l’anàlisi del procés migratori intern, especialment en els aspectes cenyits a la dècada dels quaranta. _x000D_ _x000D_ A través d’una detinguda contextualització política, econòmica i social del període indicat, la qual incideix en remarcar l’escenari de precarietat que regnava arreu del país, mostrem com, malgrat això, els moviments migratoris que es van desenvolupar foren realment importants en el seu aspecte quantitatiu; d’altra banda, i mitjançant una perspectiva qualitativa d’anàlisi, mostrem que el règim franquista va interpretar aquests moviments de població com una problemàtica d’ordre públic, especialment a les principals ciutats i centres industrials del país. Com a resposta, la dictadura va desenvolupar un seguit de mecanismes coactius i punitius, els quals es traduiren en l’empobriment dels immigrants arribats als esmentats contextos i, en milers de casos, la seva repatriació forçada cap a llurs localitats d’origen. _x000D_ _x000D_ Mitjançant la nova documentació que aquesta recerca aporta, confeccionada des de diversos nivells administratius (estatal, provincial i municipal) i àrees de gestió (ministeris de Governació i Treball, Comissaria General d’Abastiments i Transports, Auxili Social, etc.), mostrarem l’aplicació dels esmentats mecanismes coactius i punitius per estroncar les dinàmiques migratòries existents des del mateix final de la Guerra Civil, les qual bevien directament de les pautes establertes durant les dècades anteriors. D’altra banda, també s’aborda la importància de la Guerra Civil en els processos migratoris interns esdevingut durant la dècada dels quaranta. Sobre aquest darrer aspecte versa el primer capítol central de la recerca: desenvolupament dels mecanismes de control individualitzat per dificultar les migracions, especialment aquelles vinculades a la dissidència política. El segon capítol té com a eix central d’exposició les mesures implementades per dificultar el racionament oficial entre els individus que van decidir emprendre l’emigració. En un sentit similar es desenvolupa el tercer capítol, però en aquest cas en relació amb les qüestions laborals. El quart capítol tracta sobre els aspectes relacionats amb l’habitatge, i mostrarà com milers d’immigrants es van veure abocats a improvisar solucions habitacionals d’urgència com a conseqüència de les polítiques imposades per la dictadura en aquest aspecte, especialment pel que fa al lloguer d’habitatges._x000D_ _x000D_ Aquests aspectes van ser la causa fonamental que una majoria de migrants es veiessin abocats a desenvolupar assentaments marcats per la marginalitat. En molts casos, aquesta marginalitat va poder ser esquivada a través de les possibilitats que oferí l’economia submergida. Tanmateix, el revers d’aquest fet es va traduir per a molts altres milers d’immigrants en la pràctica forçada de la mendicitat i la indigència. Per a aquest darrer grup, el règim va readaptar un seguit de mecanismes punitius que venien desenvolupant-se des de començaments del segle XX, per tal de dotar-los dels mitjans necessaris per poder expulsar cap a llurs localitats d’origen desenes de milers d’immigrants durant la dècada dels quaranta. D’aquesta qüestió tracta el darrer capítol de l’exposició, en el qual mostrarem com aquella política de repatriacions massives d’immigrants es va desenvolupar amb unes magnituds més importants que les registrades durant la dècada dels cinquanta.

Data del Ajut	13 de nov. 2020
Idioma original	Espanyol
Supervisor	Carme Molinero Ruiz (Director/a)