Amb la finalitat d'obtenir la informació necessària per a assolir l'objectiu general de la tesi, es van dissenyar tres estudis (capítols 4-6). En l'Estudi I es va determinar la seroprevalença de Salmonella i els principals factors de risc associats a aquesta infecció explotacions d'engreix d'un sistema de producció porcí. De cada granja varen recollir-se mostres de sang a l'escorxador i es va realitzar un qüestionari. Alhora es va estudiar un sistema de producció en múltiples fases amb l'objectiu de conèixer la distribució de Salmonella en cadascuna de les seves fases. En aquest estudi longitudinal es va determinar la prevalença serològica i bacteriològica de les reproductores i de garrins fills seguits al llarg de la transició i l'engreix. Els resultats obtinguts en les unitats d'engreix estudiades varen indicar una elevada presència de Salmonella. L'anàlisi de les enquestes va revelar que el maneig dels animals seguint un flux continu de producció, juntament amb el seguiment de certes pautes d'higiene i de bioseguretat que podrien anar lligades amb un elevat índex de mortalitat són factors relacionats amb un major grau de seroprevalença per Salmonella en aquestes explotacions. De l'estudi longitudinal se'n desprèn que, en aquest sistema de producció estudiat, la infecció per Salmonella dels animals té lloc principalment durant la fase d'engreix. Amb l'objectiu de valorar l'eficàcia de l'administració d'una dieta acidificada per al control de Salmonella en granges comercials d'engreix, es va portar a terme l'Estudi II. Aquest estudi va englobar dues proves experimentals. En la primera prova va administrar-se un pinso acidificat amb un 1,2% d'àcids làctic i fòrmic (50%:50%) durant tot el període d'engreix dels animals. En el segon experiment, realitzat en dues granges, va reduir-se la dosi d'inclusió dels àcids (0,8%) i es va escurçar el seu període d'administració (últimes 7-8 setmanes de l'engreix). En la primera prova, l'addició d'àcids a la dieta va resultar en una menor proporció d'animals portadors de Salmonella en ganglis limfàtics a l'edat de sacrifici. En el segon experiment, la dieta acidificada va resultar efectiva per a reduir els nivells de seroprevalença de Salmonella dels animals a l'escorxador, tot i que només va tenir un efecte parcial en la reducció del nombre de porcs portadors en budell o en ganglis. Finalment, a l'Estudi III es va determinar la freqüència, la distribució i els circuits de la contaminació per Salmonella en tres escorxadors de porcí. Es varen recollir diverses mostres de l'ambient de l'escorxador i dels animals sacrificats (contingut rectal i hisops de les mateixes canals en diferents etapes de l'escorxador). Aquest mostreig es va repetir en quatre dies diferents i, en un mateix dia, es miraven tres moments separats de mostreig. Van aïllar-se salmonel·les en diferents mostres de l'ambient de tots tres escorxadors i, fins i tot, abans de l'inici de la jornada de treball. Tot i que el nivell de contaminació va diferir considerablement entre escorxadors i guardava una relació directa amb la proporció d'animals positius que rebia l'escorxador, els corrals d'espera i l'àrea d'evisceració van ser els punts més contaminats en tots tres casos. En concret, l'evisceració va ser l'etapa a partir de la qual s'observà un major increment en el nombre de canals contaminades i de fet, només un 15% de les canals positives resultaren contaminades amb el mateix serotip del qual l'animal n'era portador. Aquests resultats accentuen la importància que té l'ambient de l'escorxador en la contaminació final de les canals i evidencien la presència de complexos cicles de contaminació que al mateix temps guardarien relació amb la pressió d'animals positius processats a l'escorxador.
Mesures d'intervenció per al control de Salmonella en la cadena de producció porcina
Creus Gibert, E. (Autor). 29 de maig 2007
Tesi d’estudis: Tesi doctoral
Tesi d’estudis: Tesi doctoral