Aquesta tesi consisteix en l'anàlisi del procés que segueix la política lingüística en l'ensenyament obligatori feta per les autoritats autonòmiques catalanes, des de la seva formulació, passant per la implementació, fins a l'avaluació dels resultats obtinguts després d'estar essent aplicada durant quinze anys. Dels models lingüístico-escolars possibles en el marc constitucional espanyol, el govern de la Generalitat ha optat per aquell que li ha possibilitat maximitzar la presència del català a l'escola com a llengua docent, amb uns impactes determinats en la societat catalana. Després de l'anàlisi d'algunes enquestes postelectorals (1984, 1988, 1992 i 1995) es pot afirmar que CiU ha aconseguit modular alguns dels elements bàsics que configuren la cultura política dels catalans: a través de revaloritzar a l'escola el paper de la llengua catalana en el si de la societat, el sentiment de pertinença a Catalunya s'ha reforçat. Es pot sostenir que la política lingüística ha tingut un èxit considerable: els nacionalistes catalans de CiU han aconseguit, amb la seva política feta i sense generar massa conflicte, no només augmentar el coneixement del català, sinó també les seves bases electorals.
| Data del Ajut | 1 de gen. 1996 |
|---|
| Idioma original | No s'ha definit/desconegut |
|---|
| Supervisor | Joan Subirats Humet (Director/a) |
|---|
L'impacte dels partits en la política lingüística de la Generalitat de Catalunya en l'ensenyament obligatori
Argelaguet Argemí, J. (Autor). 1 de gen. 1996
Tesi d’estudis: Tesi doctoral
Tesi d’estudis: Tesi doctoral