La Limitació del Flux Espiratori (EFL) determina l’existencia d’un flux espiratori màxim per cada volum pulmonar i limita la capacitat ventilatoria. L’EFL enlenteix el buidament pulmonar, afavorint l’increment del volum tele-espiratori (End-Expiratory Lung Volume - EELV) o Hiperinflació Dinàmica (HD). L’HD permet un flux espiratori màxim superior, però EFL i HD tenen efectes negatius sobre la capacitat ventilatoria: sobrecàrrega i malfunció muscular inspiratoria, increment del treball respiratori elàstic, contribució a la percepció de dispnea. La clàssica determinació de l’EFL per superpossició de corbes flux-volum espontànies amb la màxima tendeix a sobrevalorar-la. La validació el 1994 de l’aplicació de pressió negativa espiratoria (Negative Expiratory Pressure, NEP) per detectar l’EFL, tècnica senzilla i aplicable durant l’exercici, ens permet revisar i ampliar els coneixements. Objectiu: Estudiar el desenvolupament d’EFL i canvis dels volums pulmonars, així com les interrelacions d’ambdós amb l’exercici en atletes i pacients amb MPOC severa. En el segon escenari, avaluar el paper de la possible disfunció dels músculs respiratoris en el comportament de EFL-HD i les relacions dels tres amb variables clíniques fonamentals: dispnea i qualitat de vida relacionada amb la salut (CVRS). Població, material i mètodes: El treball consta de dos subestudis: A) atletes i B) pacients amb MPOC. A inclogué 10 varons, ciclistes de competició, als que es realitzà espirometria (pre i postexercici), mesura de pressions respiratories màximes i Ventilació Voluntaria Màxima (VVM) i cicloergometria màxima incremental, amb mesures de EFL (NEP -10cm H2O) i EELV (Capacitat Inspiratoria, CI). B inclogué 25 homes amb MPOC estadi 3-4, als que determinàrem funció pulmonar (espirometria, VVM, pletismografia i difusió), capacitat d’esforç (cicloergometria incremental i proba de marxa), cicloergometries submàximes amb NEP (-3) i EELV (CI), funció muscular respiratoria (força: pressions màximes ins- i espiratoria; resistencia: càrrega dintell màxima ins- i espiratoria en proba incremental i temps de tolerància del 80% d’aquestes càrregues), dispnea (escala MRC) i CVRS (Saint George Respiratory Questionnaire, SGRQ). Resultats: A) El consum pic d’oxigen fou 72(67-82)ml.kg-1.min-1 i la Ventilació 147(122-180)l.min-1 (88% VVM). FEV1 i fluxos mesoespiratoris s’havien incrementat significativament després de l’exercici; només el ciclista de més edat (33 a) presentà EFL (26% del volum circulant) i sols en el pic d’exercici; l’EELV del grup descendí durant l’exercici lleuger-moderat un 13(5-33)%FVC (p<0,05), incrementant-se posteriorment (en el pic d’esforç era similar al valor pre-exercici). B) Els pacients (FEV1 promig= 31%v.ref.) presentaven una reducció moderada de força i resistencia dels músculs respiratoris; 19 mostraven EFL en repòs i 24 al 70% de la càrrega màxima (Wmax); els pacients amb EFL en repòs referien menys dispnea en l’exercici màxim (Borg) i en l’escala MRC, i millor puntuació en el domini d’Impacte del SGRQ; l’EELV s’incrementà des de repòs al 70%Wmax (9% FVC ref), al 70%Wmax es correlacionava inversament amb el percentatge de la corba flux volum amb EFL, amb la resistència muscular respiratoria i amb la capacitat d’esforç i positivament amb dispnea i puntuació del SGRQ; els 6 que no incrementaren l’EFL durant l’exercici tenien menor resistencia muscular espiratoria; l’anàlisi multivariant trià FEV1, resistencia muscular espiratoria i l’EFL com predictors independents d’EELV al 70%Wmax. Conclusions: L’EFL és infreqüent i no explica l’HD prop del màxim, que retorna EELV al nivell de repòs, en l’exercici progressiu en homes joves, ciclistes entrenats. Els homes amb MPOC evolucionada presenten freqüentment EFL en repòs, i l’exercici sol incrementar-la, malgrat la gran variabilitat. L’exercici submàxim produeix generalment HD, però no sempre. La relació inversa %EFL - EELV podria indicar que l’ús de la reserva de flux espiratori o de volum són mecanismes alternatius i complementaris per incrementar la Ventilació, depenent l’augment de volum del grau d’obstrucció, %EFL i de la resistencia muscular espiratoria. La freqüent disfunció muscular espiratoria podria afavorir el desenvolupament d’HD i menys EFL, estrategia ventilatoria clínicament més desfavorable, associada amb més dispnea, menor capacitat d’exercici i pitjor CVRS.
| Data del Ajut | 25 de maig 2010 |
|---|
| Idioma original | Català |
|---|
| Supervisor | Joaquin Sanchis Aldas (Director/a) & Vicente Plaza Moral (Tutor/a) |
|---|