L'experiència interseccional de desplaçar-se: desigualtats i resistències en la mobilitat urbana

Resum

Les ciutats no són espais neutres, sinó que s’han configurat a partir de desigualtats històriques i socials. L’organització de l’espai s’ha cimentat en models que prioritzen la feina productiva i l’automobilitat, i que parteixen de criteris masclistes, edatistes, cisheteronormatius, classistes, colonialistes, capacitistes i capitalistes. Aquest enfocament ha menystingut la centralitat de la cura en l’organització de la vida urbana. Les ciutats, els barris i els carrers resultants no només ha ignorat les necessitats de la població que no gaudeix de posicions socials de privilegi, sinó que també ha dificultat els seus moviments i limitat el seu accés a les infraestructures bàsiques. La planificació urbana, per tant, no només reflecteix desigualtats de gènere, classe, racialització, edat, capacitat o sexualitat, sinó que també les perpetua i les amplifica. Amb tot, les limitacions en la mobilitat reverberen en altres drets fonamentals, com l’accés a l’educació, la sanitat, la feina o l’habitatge. A partir d’aquesta premissa, la tesi analitza la mobilitat de les persones adultes a l’Àrea Metropolitana de Barcelona des d’una perspectiva interseccional. Aquest enfocament permet comprendre com diferents eixos de desigualtat, com el gènere, l’edat, la sexualitat o l’experiència d’un episodi de migració, s’entrellacen per influir els desplaçaments. S’estudien els moviments a peu, en bicicleta i patinet elèctric i les externalitats del paradigma de mobilitat tradicional. D’aquesta manera, la mobilitat quotidiana s’aproxima des d’un punt de vista geogràfic, social i ambiental, considerant la posició en l’espai, el benestar i la contaminació atmosfèrica. Els resultats mostren que l’experiència de moure’s per la ciutat no és homogènia, sinó que està configurada per dinàmiques de poder. Això influeix el mitjà de transport emprat, la velocitat de desplaçament, l’experiència mòbil o la gestió de l’espai públic. A més, aquestes desigualtats tenen conseqüències ambientals i socials, que repercuteixen tant en el benestar de les persones com l’accés a la ciutat.

Data del Ajut	6 de juny 2025
Idioma original	Català
Supervisor	Maria Carme Miralles Guasch (Director/a) & Oriol Marquet Sarda (Director/a)