L’església en transició (1971-1980). De la Transició de l’Església a la Transició política. El paper de la jerarquia catalana.

Tesi d’estudis: Tesi doctoral

Resum

La intenció fonamental d’aquesta tesi és fer un estudi de la Transició de l’Església espanyola i catalana i com va influir aquesta a la Transició política que es va fer posteriorment. També s’ha de considerar que la base de l’estudi és la jerarquia eclesiàstica, sobretot la catalana entre els anys 1970-1980. Per començar, hi ha un breu resum biogràfic dels bisbes que regentaven les diferents diòcesis catalanes en els anys setanta, tot destacant el fet gairebé excepcional que tots eren de parla catalana i nascuts dins dels països catalans. A partir d’aquí es desenvolupa el tema que enclou des de l’Assemblea Conjunta fins el restabliment de la Generalitat i la seva problemàtica. El fet d’iniciar el treball d’investigació per l’Assemblea Conjunta rau en que aquí podem situar el començament de la Transició Eclesial, on es tracten temes i polèmiques que mai havia abordat l’Església dins del franquisme; igualment, com es va organitzar a Catalunya, les seves problemàtiques i els resultats. A continuació s’estudia l’impacte del document “L’Església i la comunitat política”, de molta transcendència en les relacions Església – Estat. S’ha de tenir present que el document representa l’intent de la comunitat eclesial de separar-se del poder temporal, tant relacionats fins aleshores. De la mateixa manera s’analitzen les repercussions que va tenir pel govern franquista i els intents que es van fer per arribar a impedir els seus efectes. També es fa una anàlisi de les problemàtiques internes de l’Església, de la nova llei d’educació i com es rebuda per l’Església i el procés de catalanització de la comunitat eclesial a Catalunya. La mort i posterior enterrament de Carrero Blanco va significar, per al poble en general, les males relacions entre els dirigents de l’Església i els de l’Estat, a part de que assenyalava el començament de la decadència del règim, cosa que la Conferència Episcopal tenia molt clara, i en conseqüència va prosseguir en el seus intents d’allunyar-se del poder polític. En referència al govern d’Arias Navarro, s’estudien dues qüestions, d’un banda, el cas Añoveros i de l’altre, el document sobre la reconciliació. El cas Añoveros va representar el moment de màxima tensió entre el govern i la jerarquia. S’aprofita l’ocasió per veure el ressò que va tenir a Catalunya, per la gran identificació d’un part important de l’Església catalana, amb la temàtica de la polèmica homilia del bisbe Añoveros. La reconciliació, temàtica central de l’Any Sant, va ser molt ben rebuda per la jerarquia perquè, feia temps que una part d’aquesta buscava l’entesa entre tots els espanyols, pensessin el que pensessin. Les reflexions no eren favorables al règim, però aquest ja no tenia la força suficient com per a parar les crítiques. La mort de Franco va representar l’inici de la Transició Política. Els canvis que això suposava van ser ben rebuts per l’Església amb l’excepció de petits grups nostàlgics amb el passat. En aquest apartat s’estudien les repercussions de la Reforma Política, les primeres eleccions, la Constitució i les primeres lleis, la més polèmica la del divorci. L’Església, davant aquest allau de canvis, va intentar mantenir una neutralitat absoluta, no donant suport a cap grup polític, però sí que va donar les seves orientacions sobre els aspectes morals que havien de tenir en compte els fidels. Per acabar, s’analitza tot el procés de l’autonomia catalana, les seves conseqüències dins de l’Església catalana i les seves divergències amb l’espanyola
Data del Ajut2 de des. 2013
Idioma originalCatalan
SupervisorJordi Figuerola Garreta (Director/a)

Keywords

  • Esglèsia
  • Transició
  • Jerarquia

Com citar-ho

'