La tesi estudia la unificació de tot un col·lectiu humà creat a partir de la decisió jurídica del baptisme forçós dels antics musulmans (els mudèjars) i la construcció d'un arquetip, el morisc inventat, que ha de ser 'convertit'. Els 'nous cristians de moros' són obligats a seguir un procés d'assimilació, han d'eliminar no només les seves creences religioses sinó també els seus costums quotidians i la seva memòria cultural. Durant el segle XVI, La societat cristiana 'vella' s'angoixa davant un 'problema' que ella mateixa ha creat i, després de determinar que ha fracassat en el seu intent evangelitzador, decideix que s'ha d'eliminar al grup dissident mitjançant una solució final: l'expulsió definitiva en 1609-1614 que va afectar a tres-centes mil persones dels regnes de la monarquia espanyola.
Data del Ajut | 22 de març 1993 |
---|
Idioma original | Francès |
---|
Institució adjudicatària | - École des Hautes Études en Sciences Sociales (EHESS)
|
---|
Supervisor | Bernard Vincent (Director/a) |
---|
Les archétypes de la xénophobie et du racisme. Le cas des Morisques espagnols
Perceval Verde, J. M. (Autor). 22 de març 1993
Tesi d’estudis: Tesi doctoral
Perceval Verde, J. M. (Autor), Vincent, B. (Director/a),
22 de març 1993Tesi d’estudis: Tesi doctoral
Tesi d’estudis: Tesi doctoral