L'ascens dels clítics: reestructuració i control

Resum

Aquesta tesi gira a l’entorn del fenomen de l’ascens dels clítics (AC) i la correlació que estableix amb la reestructuració i el control. Els tres objectius principals són: delimitar l’abast de l’AC; oferir una aproximació descriptiva i formal a la variació lingüística observada en els parlars catalans i en les varietats romàniques; defensar que l’absència d’AC no implica l’absència de reestructuració i, de retruc, oferir una redefinició de la reestructuració com un fenomen de naturalesa gradual. El capítol 2 està a dedicat a la descripció interdialectal i interlingüística dels diversos patrons que presenta l’AC. En concret, s’ofereix un escenari panromànic a partir de la prospecció de les diferents posicions ocupades pels clítics en estructures de V1 [+FIN]+V2 [-FIN]. A la segona part, s’adopta una perspectiva diacrònica del fenomen i es mostra com la intersecció entre les dades sincròniques i diacròniques revela que la naturalesa calidoscòpica de l’escenari que conformen les varietats romàniques actuals és el resultat dels diferents estadis que ocupa cadascuna respecte del ‘cicle de l’AC’. En el capítol 3 es presenta una caracterització de la reestructuració en català a partir de l’anàlisi del repertori de fenòmens de transparència que s’hi associen tot fent un especial èmfasi en la correlació que mantenen amb l’AC. A la segona part, s’ofereix una descripció interlingüística de la reestructuració. Els resultats obtinguts donen suport a dues hipòtesis principals: i ) l’absència d’AC no comporta l’absència de reestructuració no només en les varietats en què l’AC és opcional sinó també en les llengües sense AC; ii ) la reestructuració és universal; el que distingeix les llengües és la manera com es fa visible (el repertori d’efectes de transparència). Al final del capítol, s’examinen els diversos verbs de reestructuració per als quals es bandeja un tractament monolític. El capítol 4 explora la intersecció entre l’AC, el control i la reestructuració. La contribució més destacada és la delimitació de l’abast de l’AC per mitjà de noves dades. En particular, el fenomen inclou diversos verbs de control, inclosos verbs pronominals i de control d’objecte, amb l’excepció dels verbs factius i proposicionals. L’estudi de les propietats temporals de tots aquests verbs posa de manifest la importància del temps a l’hora de definir la reestructuració; alhora, reforça la hipòtesi que aquest fenomen manifesta una naturalesa gradual. De retruc, l’anàlisi té una implicació rellevant per a la teoria del control: revela que la divisió entre control exhaustiu i parcial no se sosté en els dialectes del català ni tampoc en espanyol. El capítol 5 ofereix una aproximació formal a la reestructuració i a l’AC. Es desenvolupa una anàlisi biclausal d’aquests contextos i es defensa que la subordinada conforma un Cdef/Tdef. Alhora, s’argüeix que l’opacitat de les clàusules encapçalades pels verbs factius i proposicionals es deriva d’una estructura més complexa. La segona part del capítol està dedicada a l’anàlisi de l’AC: es presenta una caracterització dels factors i condicions que constrenyen l’AC i es defensa una anàlisi a partir de la qual la variació se situa en la naturalesa del v* subordinat. En darrer terme, la proposta adoptada comporta una redefinició de la reestructuració.

Data del Ajut	27 de set. 2019
Idioma original	Català
Supervisor	Gemma Rigau Oliver (Director/a)