La preocupació pel canvi climàtic i per la despoblació de les zones rurals a Europa és un tema d'actualitat a l'agenda política. El fenomen neorural proposa una solució i una ideologia en contra de l'avenç del model neoliberal i de l'esgotament dels recursos naturals. A més d'una forma de concebre el món, presenta una pràctica associada: establir-se a zones rurals i tractar de viure d'una manera consubstancial amb el medi ambient que l'envolta. El fenomen neorural apareix representat a la literatura de diferents formes: "comunitats intencionals ecològiques" (entre elles les "ecoaldees"), "neoruralitat", la "neopagesia" o el fenomen de "tornada al camp". La tesi doctoral que es presenta aquí estudia la sostenibilitat econòmica i social del fenomen neorural a Catalunya a partir de les seves condicions de reproducció i de les motivacions individuals per unir-se al col·lectiu. A més, profunditza en la relació del fenomen amb l'estructura econòmica social i política dominant: el règim "neoliberal". El treball està format per dos capítols teòrics i un compendi de tres articles científics juntament amb la introducció i les conclusions. La metodologia de la investigació és principalment qualitativa. Com a tècniques principals de recol·lecció de dades utilitzo l'observació participant pròpia de l'etnografia i les entrevistes semiestructurades. Les dades han sigut recollides i analitzades entre 2013 i 2019 a Catalunya. Pel que fa a l'estructura, introduiré el tema d'aquesta tesi al Capítol 1. El Capítol 2, el primer capítol teòric, reflexiona sobre l'economia d'auto-aprovisionament en un context en que l'economia de mercat és la forma d'abastament principal. L'auto-aprovisionament apareix com una de les dimensions ideològiques presents al fenomen neorural. El Capítol 3, el segon capítol teòric, versa sobre el concepte de comú i comunitat. Repassa les diferents conceptualitzacions i l'estigma o idealització que fa la literatura sobre allò comunal. El primer capítol empíric, el Capítol 4, és també el primer article del compendi. Indaga sobre els factors que determinen la subsistència a llarg termini de les comunitats intencionals ecològiques i sobre la seva organització social i economia. Proposa una tipologia de comunitats que ajuda a entendre l'heterogeneïtat del fenomen en interacció amb l'economia de mercat. El segon article del compendi, el Capítol 5, qüestiona les motivacions que guien a les persones a formar part d'una comunitat. També qüestiona fins a quin punt és important la cerca de la subsistència individual o col·lectiva a l'hora de la decisió d'unir-se a una comunitat, en un context de crisi social i econòmica iniciat el 2008. L'article conclou que la crisi ha motivat un canvi de perfil de les persones que volen realitzar i realitzen una tornada al camp. El tercer article del compendi, el Capítol 6, investiga les estratègies econòmiques que adopten els neopagesos per garantir la seva reproducció social, com els ha afectat la crisi i quin paper juguen les administracions públiques en la seva seguretat material. Aquest mateix capítol observa diferents tipus de neopagesia en relació amb la seva presència al mercat i diferents formes d'actuar segons el tipus al que pertanyin. El Capítol 7 resumeix les contribucions d'aquesta tesi i proposa futures línies d'investigació.
"La vuelta al campo" en Cataluña: Una perspectiva antropológica
Escribano Castaño, P. (Autor). 27 de jul. 2020
Tesi d’estudis: Tesi doctoral
Escribano Castaño, P. (Autor),
Lubbers , M. J. (Director/a) &
Molina, J. (Director/a),
27 de jul. 2020Tesi d’estudis: Tesi doctoral
Tesi d’estudis: Tesi doctoral