La versió d’Andreu Febrer de la Commedia de Dante: biografia del traductor, estudi del manuscrit, anàlisi de la traducció i edició dels cants I-XX de l’Inferno

Resum

La versió d’Andreu Febrer de la Commedia de Dante: biografia del traductor, estudi del manuscrit, anàlisi de la traducció i edició dels cants I-XX de l’Inferno El poeta vigatà Andreu Febrer (ca. 1374 - 1441/44) va culminar la seva traducció al català de la Commedia de Dante el primer d’agost de 1429. Es tracta de la primera traducció del poema dantesc que va mantenir-ne la terza rima, fet que va merèixer l’elogi del marquès de Santillana (ca. 1449). No es pot dubtar de la rellevància d’aquesta obra en la literatura catalana medieval. Martí de Riquer, en la seva edició de les Poesies d’Andreu Febrer (1951), n’oferia un valuós estudi biogràfic. Posteriorment, diversos estudiosos han aportat noves dades documentals, però mancava una biografia actualitzada i el més completa possible del poeta. En el primer capítol del present treball s’ofereix una biografia de Febrer, fruit de la lectura de tots els documents de què es tenia notícia, així com de la recerca en diversos arxius de Catalunya i Sicília, que ha aportat nous documents que reforcen la seva vinculació amb Alfons el Magnànim i amb Sicília. En total, s’han analitzat una setantena de documents, dotze dels quals es transcriuen a l’Apèndix 1. El segon capítol es dedica a l’estudi de la recepció de la traducció: testimonis no conservats, edicions i valoracions del text. S’aporten dades que abonen la hipòtesi de Riquer segons la qual Febrer va oferir la seva traducció al Magnànim. En el tercer capítol es presenta la primera descripció codicològica exhaustiva del manuscrit únic que ha conservat la traducció (El Escorial, L.II.18). L’estudi del còdex s’il·lustra amb més d’una trentena de làmines (Apèndix 3). Dels resultats obtinguts, destaquen la constatació de la pèrdua dels dos folis inicials (que podien contenir una dedicatòria), la datació del còdex a la segona meitat del segle xv i l’examen dels dos processos de correcció successius de què ha estat objecte: el primer, de mà del mateix copista; el segon, d’una altra mà que incorpora correccions procedents d’un altre testimoni de la traducció. En el capítol següent es realitza una anàlisi textual encaminada a fixar els criteris d’establiment del text, parant especial atenció a l’estudi textual dels dos processos de correcció. El cinquè capítol tracta de la relació entre la transmissió italiana i la traducció de Febrer. Malgrat que no és possible d’identificar l’exemplar italià emprat per Febrer, la consulta sistemàtica de les variants italianes registrades fins avui (Moore 1889, Petrocchi 1966) és de gran utilitat per realitzar esmenes en el text crític i per justificar solucions de Febrer que podrien semblar errors o innovacions. En el sisè capítol, prescindint de judicis valoratius, s’analitzen i s’il·lustren les diverses estratègies de què se serví Febrer a l’hora de portar a terme la traducció. Es demostra que va ser una operació molt meditada, partint de les rimes i servint-se de la seva destresa com a poeta per mantenir la forma i el sentit. Finalment, s’ofereix l’edició crítica dels vint primers cants de l’Inferno, en què es tenen en compte, per a l’establiment del text, les correccions que presenta el còdex i la variatio de la transmissió italiana. El text català es presenta acarat amb l’italià (ed. Petrocchi 1966); es registren en un aparat específic les variants de més de quaranta manuscrits italians que avalen les lliçons de Febrer quan divergeixen del text de Petrocchi. Les característiques d’aquesta nova edició, si bé parcial, permeten oferir un text més acurat que l’edició anterior (Gallina 1974-88): s’hi incorporen noves esmenes, es corregeixen diversos errors de lectura i s’anoten aspectes relatius a la traducció que mostren la perícia de Febrer

Data del Ajut	28 de set. 2018
Idioma original	Català
Supervisor	Luis Gonzaga Maria Cabre Olle (Director/a)