El propòsit d'aquesta tesi ha estat caracteritzar la traductologia catalana mitjançant l'anàlisi dels principals factors de desenvolupament, des del segle XIX fins a l'actualitat. Per això, ha calgut analitzar les aportacions traductològiques més rellevants del període, establir els trets definitoris més remarcables i descriure les característiques principals de la traductologia catalana, segons les etapes més significatives, en el marc de les traductologies europees occidentals. Els resultats obtinguts palesen certes singularitats que afloren com uns trets idiosincràtics del pensament sobre la traducció. En sobresurt la traducció com a constituent dels fonaments de la llengua catalana contemporània, de costat de la normativa fabriana; la reflexió empírica com a substrat intel·lectual de la teoria de la traducció; la supeditació conjuntural de la traducció al context polisistèmic polític; el model de llengua com a tret definitori; la influència de Josep Carner com a instaurador d'uns paràmetres estilístics, en substitució d'un esbart de representants segons el model italià del segle XIV o el francès del segle XVI, i la publicació de quatre traduccions bíbliques amb pocs anys de diferència, una particularitat cultural única.
LA TRADUCTOLOGIA CATALANA CONTEMPORÀNIA
Silvente Muñoz, J. F. (Autor). 15 de des. 2023
Tesi d’estudis: Tesi doctoral
Tesi d’estudis: Tesi doctoral